William Bowman (Fig.1), una de les personalitats angleses més destacades del segle XIX, va fer descobertes notables en l’anatomia de l’ull. En reconeixement dels seus mèrits, va ser elegit president de la primera junta de la Societat Oftalmològica Britànica, que ell contribuí a crear el 1880, per això la reina Victoria el nomena cavaller (sir) el 1884.

Com anatomista va descriure tres estructures de la còrnia que no havien sigut identificades amb anterioritat: la membrana de Bowman, el muscle de Bowman i els tubs de Bowman, i va descriure els muscles intrínsecs de l’ull. Es va convertir també en un expert en l’ús de l’oftalmoscopi per examinar la retina, instrument que havia inventat l’alemany Hermann von Helmholtz.

Bowman té vocació per ser metge des de molt jovenet. Als setze anys fa d’aprenent amb Joseph Hodgson (1788 – 1869) (Fig.2), que era un cirurgià de la Birmingham Infirmary que havia descrit diferents tipus d’aneurismes d’aorta. Hodgson va fundar el Birmingham Eye Hospital.

Bowman fa la carrera de medicina i es gradua el 1836. Passa un any al King’s College Hospital, que s’acaba de construir, on el nomenaran professor adjunt de Fisiologia i Anatomia general amb només 25 anys, supeditat al professor Robert Bentley Todd (Fig.3).

Es dedica sobre tot a la recerca en anatomia microscòpica, interessat en la correlació entre l’anatomia microscòpica i la funció dels òrgans. Estudia profundament la histologia del ronyó i descobreix la càpsula que encara es denomina de Bowman i que va descriure en el llibre “Structure and use of the malpighian bodies of the kidney” (1842). Aquesta part de la vida acaba amb la publicació, amb Robert B. Todd, del llibre “The Physiological Anatomy and Physiology of man” (1845 – 56).

El 1838, visita diferents centres del continent, especialment a Paris i a Viena.

Durant la segona part de la vida es dedica a l’oftalmologia. Aviat es converteix en el cirurgià ocular número 1 del país. Treballa a l’hospital oftalmològic de Londres a Moorfields, com assistent des de 1846, i com a cirurgià de la plantilla des de 1851, a més de la seva consulta privada. Després de la mort de John Dalrymple (1804 – 1852), Bowman es converteix en el cirurgià oftàlmic més actiu de Londres, tant pels seus coneixements com per la seva habilitat quirúrgica.

En aquesta època es fa molt amic de Florence Nightingale, amb qui col·labora enviant-li infermeres, quan Florence està a Crimea.

Referències

G. Eknoyan. Sir William Bowman: His contribution to physiology and nephrology. Kidney Intern., 1996; 50: 2120-2128.