La Facultat de Medicina de Barcelona ha estat l’origen de diverses escoles mèdiques, que han tingut força prestigi perquè han contribuït a la formació de successives generacions de metges. La més coneguda fou l’Institut de Fisiologia de Barcelona que va fundar i dirigir el professor August Pi Sunyer, que va tenir força projecció internacional però va ser desmantellat al final de la Guerra Civil (veure aquesta entrada del blog de 25/5/23). De tan relleu com l’Institut de Fisiologia van ser l’escola de Farmacologia del professor García-Valdecasas, l’escola de Medicina Interna del professor Pedro Pons, i l’escola de Dermatologia que va fundar el professor Xavier Vilanova, segurament la que ha durat més anys, perquè es va mantenir activa sota la direcció del professor Piñol i després del professor Mascaró.

L’escola de Farmacologia es mèrit del professor García-Valdecasas (Fig.1), que tingué dos mestres excel·lents a la Facultat de Medicina de Madrid, Juan Negrín, catedràtic de Fisiologia i Teófilo Hernando de Farmacologia. L’any 1933, becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis, Francisco García-Valdecasas viatja a Alemanya on fa una estada de dos anys a la Universitat de Göttingen amb el professor Hermann Rein (1898-1953), destacat fisiòleg proposat 12 vegades pel premi Nobel de Medicina. Després de la Guerra Civil, torna a la seva plaça de professor adjunt de la càtedra de Fisiologia fins a l’any 1940, quan guanya l’oposició a la càtedra de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (Fig.2), plaça en què hi roman la resta de la seva vida.

És el creador d’una potent escola de farmacòlegs que han ocupat càtedres de l’especialitat de diverses universitats espanyoles com els doctors Salvà Miquel, Josep Laporte, Máximo Bartolomé, Eduardo Cuenca, Joan Gibert Rahola, Francesc Jané Carrencà, Sergi Erill i Xavier Forns.

Sergi Erill (Fig.3) i Francesc Jané (Fig.4) van estar en el temps de formació com especialistes a la càtedra del professor Valdecasas, però aviat van passar a la Universitat Autònoma de Barcelona quan en Josep Laporte obtingué la càtedra de Farmacologia d’aquesta universitat.

Cuenca i Gibert es van instal·lar a Cadis, en guanyar la càtedra de Farmacologia d’aquesta universitat i van fer tota la carrera docent i de recerca en aquesta universitat, obtenint un notable prestigi acadèmic. També havien estat catedràtics a Cadis els Drs. Laporte i Salvà, deixebles de Valdecasas, però en quan tingueren oportunitat de guanyar la càtedra de la UB de Barcelona el Dr. Salvà i la de la UAB el Dr. Laporte, tornaren.

A l’escola del Dr. García-Valdecasas hi hagué altres metges que no van tenir tanta projecció universitària, com els mencionats, però foren professionals destacats, com el Dr. Dionís Montón (Fig.5), anestesiòleg, que dirigeix l’escola Professional d’Anestesiologia, i el Dr. Massons, cirurgià i historiador. També va ser deixeble de Valdecasas un metge que marxà primer a Anglaterra, després a Nova Zelanda i finalment als Estats Units, però que mai perdé les seves arrels catalanes, el Dr. Garcia Llauradó.

A la càtedra de Valdecasas es fa un treball experimental de qualitat que determina una producció científica intensa, però també s’impulsen iniciatives que tindran un gran impacte en el dia a dia de l’Hospital Clínic com és, per exemple, la creació d’un Servei de Transfusió Sanguínia que organitza el Dr. Armengol Perecaula i que, més endavant, dirigeix Ricardo Castillo Cofiño. Entre les seves línies de treball destaquen l’estudi de la farmacologia del sistema nerviós vegetatiu i de la psicofarmacologia.

La Figura 6 ens mostra la magnitud de l’escola entre metges i altres treballadors.