El dia 2 de febrer de 1884, Robert Koch (Fig.1) va comunicar oficialment a la secretaria del ministeri de l’Interior alemany des de Calcuta que tenia la convicció que el vibrió colèric que havia trobat en els budells i la femta dels malalts de còlera a Alexandria era l’agent causal del còlera.

Aquest va ser el darrer escrit enviat per Koch, dels set que va enviar durant el seu viatge a Egipte i l’Índia que va fer l’any 1883 per aclarir quin era l’agent causal del còlera, i que estan publicats al Butlletí Oficial de l’Estat alemany.

L’expedició estava formada per Koch, el seu fidel ajudant Georg Gaffky i el metge naval Bernhard Fischer, acompanyats d’un tècnic de laboratori (Fig.2).

Arriben a Alexandria el 24 d’agost de 1882 i es posen a veure malalts i fer necròpsies. En els 12 malalts amb còlera que examinen, troben que hi ha un bacil en forma de coma a la femta, només quan el malalt fa femta com puré d’arròs. Quan el malalt comença a millorar, el nombre de vibrions a la femta comença a disminuir. Aquest germen no està present en els malalts amb altres tipus de diarrea. També està present en la mucosa intestinal dels casos, morts de còlera, en els que han fet necròpsia.

Uns dies abans que el grup alemany, havia arribat a Alexandria una expedició de bacteriòlegs francesos, comandada per Roux, formada per Nocard, Strauss i Thuillier, amb la mateixa finalitat que els alemanys, descobrir l’agent causal del còlera.

El 17 de setembre, Koch envia el primer escrit a Berlin, comunicant les troballes i dissenyant el pla que tenen previst seguir: cultivar el bacil que han trobat i injectar-lo en animals per veure si apareix la malaltia que tenen els humans. Malauradament no aconsegueixen cultivar-lo.

El 10 de novembre, torna a escriure dient que l’epidèmia de còlera està en regressió a Egipte i demana permís per abandonar Alexandria i anar a Calcuta, a l’Índia, on la malaltia segueix molt activa.

Els francesos han abandonat el terreny perquè ha mort de còlera el jove investigador Louis Thuillier (Fig.3) el 19 de setembre, i decideixen tornar a Paris.

El 17 de novembre, els alemanys abandonen Egipte i, el 16 de desembre, arriben a Calcuta. El text del tercer escrit que envia Koch només parla de qüestions logístiques, però el quart, del 16 de desembre, exposa el pla de recerca que seguirà.

El 7 de gener de 1884, envia el cinquè report on informa que els malalts de còlera tenen el mateix bacil que havien trobat a Egipte, i que el bacil no és recte, sinó que té l’aspecte d’una coma.

El 2 de febrer, envia un sisè missatge on manifesta que el bacil que han trobat a la fase aguda desapareix en els malalts que es recuperen. També expliquen que els intents d’infectar animals amb cultiu del bacil del còlera han resultat infructuosos, el que suggereix que la malaltia només afecta els humans, però no els animals.

El 4 de març envien el setè i últim escrit, on diuen que han fet 52 autòpsies i han estudiat 40 malalts.

Les troballes de Koch són presentades en diverses reunions científiques, i no van causar l’impacte que va tenir la presentació del bacil de Koch més endavant.

Malgrat les potents proves que presenta Koch, descrites en un article que signa primer Gaffky, molts metges no accepten les dades de Koch, perquè creien en les idees de Max von Pettenkofer, que passava com el màxim expert en còlera i que tenia una teoria molt complexa per explicar la causa de la malaltia. També els teòrics experts en còlera de Gran Bretanya van ser hostils a la demostració de Koch. Anys després de les troballes de Koch, es va saber que un metge italià, Filippo Pacini, havia descobert el vibrió colèric (Fig.4) i havia publicat les seves troballes en una sèrie d’articles en una revista italiana a partir de 1854, que els alemanys no havien llegit (veure aquesta entrada del blog de 28/7/21). Pacini morí el dia que l’expedició alemanya partia cap Alexandria.

Una comissió internacional va afegir el nom de Pacini al terme Vibrió colèric, de manera que la nomenclatura bacteriològica correcte es “Vibrio cholerae Pacini 1854”.

Referències

N. Howard-Jones. Robert Koch and the cholera vibrio: a centenary. Br Med J, 1984; 288, 379-380