Aquesta és una entrada dedicada als metges jubilats dels diferents hospitals catalans, molts dels quals van estudiar o consultar el llibre “Anatomia humana” del Dr. Leo Testut (Fig.1).

Jo vaig ser un d’aquests metges, perquè tenia el “Testut” del meu pare quan vaig començar la carrera l’any 1959 i hi vaig estudiar aquell curs i el següent. Molts dels companys d’aquells any tenien el “Testut” del seu pare i alguns se’l devien comprar. Era un llibre preciós, en quatre volums (Fig.2) amb unes il·lustracions en color extraordinàries, ben escrit i ben traduït.

La traducció a l’espanyol era del Dr. Josep Corominas Sabater (1850 – 1908), un metge banyolí, llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1872, doctorat amb una tesi sobre la inflamació, que va dirigir “El criterio católico de las Creencias Médicas”. Un fill seu, Frederic Corominas Pedemonte, fou president de l’Acadèmia de Medicina de 1948 a 1957.

La primera edició del “Tractat d’Anatomia Humana” de Leo Testut va ser publicada el 1889. Es va traduir a tots els idiomes, particularment a Espanya on s’anaven revisant les traduccions de les noves edicions, que editava Salvat i distribuïa el llibre per Amèrica llatina.

A Catalunya la introducció del Testut com a llibre d’estudi o de consulta pels estudiants es deu al professor Antoni Riera Villaret (1865 – 1931) (Fig.3). Riera Villaret fou catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona –on des del 1892 dirigí els treballs anatòmics–, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona a partir del 1902. El 1896, presentà la seva tesi doctoral amb el títol “Utilidad de los rayos X en la técnica anatómica”, que fou la primera a l’Estat espanyol sobre tema radiològic.

Jean Léo Testut neix a la regió de la Dordonya, inicia els seus estudis al petit seminari de Bergerac i rep l’ensenyament primari del sacerdot Bersange, que descobreix la gran capacitat intel·lectual i d’aprenentatge del petit Leo, i l’orienta per fer estudis superiors. Estudia el batxillerat a Sarlat i posteriorment comença els estudis de medicina a Bordeus, els quals són interromputs en començar la guerra Franco-Prussiana de 1870. És militaritzat i mobilitzat com a ajudant-major en el regiment dels Mòbils de Dordonya.

Torna a la facultat de Bordeus el 1878, acabada la guerra, i fa la tesi doctoral que llegirà a la universitat de Paris, on completa la seva formació acadèmica en anatomia.

El 1884, s’estableix a Lille, on ha guanyat la plaça de professeur agregé de la Universitat de Lille. Allà publica un treball titulat “Porció braquial del nervi musculo-cutani”, el qual va donar origen a l’epònim “nervi de Testut”.

Als dos anys d’estar a Lille, guanya la càtedra d’Anatomia de Lió, on hi estarà fins la seva jubilació el 1919. A Lió publica, el 1887, el seu tractat d’anatomia humana en quatre volums, amb una seva segona edició el 1893 (Fig.4). Se’l considera un dels tractats d’anatomia humana més complets i amb unes il·lustracions molt detallades, la major part d’elles a colors, dibuixades per G. Devy i S. Duprey.

Testut va ser molt aficionat a l’arqueologia i a l’antropologia. El 1888, exhuma l’esquelet sencer descobert per Michael Hardy i Maurice Féaux, anomenat l’Home de Chancelade, i emprèn el seu estudi anatòmic, concloent que “es tractava d’un individu d’una estatura d’1,60m, constitució robusta i d’entre 40 a 50 anys d’edat, el qual havia viscut entre 10.000 i 12.000 anys abans de Crist, que tenia una gran semblança amb els esquimals de l’est”.

El 1919, quan es jubila, Testut rep el títol de professor honorari de la Facultat de Medicina de Lió i es dedicarà a la tasca de metge historiador.

El seu tractat d’anatomia seguirà editant-se gràcies al seu col·laborador André Latarjet (Dijon, 1877-1947), un metge anatomista francès, especialista en òrgans interns i la seva innervació (Fig.5). Des de 1901, quan va ser “interne“ de l’hospital de Lió, treballa al laboratori del professor Leo Testut. Es va convertir en professor d’anatomia el 1919, succeint Testut a la càtedra. La seva investigació es va centrar en la vascularització i innervació simpàtica de les vísceres. Des del 1923, també va participar en la medicina esportiva, prenent la direcció dels cursos superiors d’educació física a Lió.

Referències

Rafael Romero Reveró. Leo Testut (1849-1925). Int. J. Morphol., 2011; 29(4):1083-1086..

Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Jean Léo Testut». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en ttps://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/testut.htm [fecha de acceso: 23 de agosto de 2023].

Jacint Corbella i Corbella. Léo Testut (1849-1925). Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2011; 26 (1): 27-29.