John Cheyne (1777 – 1830) i William Stokes (1804 – 1878) són dos noms que solen anar plegats i descriuen un tipus de respiració caracteritzat perquè, després d’apnees de 20 a 30 segons de duració, l’amplitud de la respiració augmenta fins arribar a un màxim, per tornar a disminuir, fins arribar a una altre apnea. Aquesta seqüència es repeteix successivament (Fig.1).

Pot ser conseqüència de l’existència de dany cerebral, per exemple el causat per un accident cerebrovascular, un traumatisme o un tumor cerebral. També es presenta en pacients afectes d’insuficiència cardíaca i en ancians amb apnea del son.

Cheynes i Stokes no han nascut en el mateix país, Cheyne neix a Escòcia i Stokes a Irlanda, ni van treballar plegats. Els dos eren clínics excel·lents que van fer importants contribucions al coneixement de la medicina.

John Cheyne (Fig.2) neix a Leith, Escòcia, fill d’un cirurgià que se l’emportava de petit a les visites a domicili que havia de fer. Comença els estudis de medicina a Edimburg als 15 anys i es gradua als 22.

Ingressa a l’exèrcit i és nomenat assistent del Regiment Reial d’Artilleria, que és enviat a Irlanda per reprimir l’aixecament independentista de 1798. L’any següent, deixa la milícia i obté una plaça a l’Ordnance Hospital de Leith.

El 1809, s’estableix a Dublín amb feina al Meath Hospital i de professor de medicina al Royal College of Surgeons.

És un dels fundadors del Dublin Hospital Reports on publica, el 1818, el seu article sobre un pacient amb respiració irregular, que més tard serà denominat de Cheyne-Stokes. A l’autòpsia, el malalt tenia una miocardiopatia dilatada.

Cheyne va presentar, el 1925, una síndrome depressiva que l’obliga a tancar la seva consulta a Dublín i tornar a Escòcia, on visitarà només tres dies per setmana, ajudat pel seu fill, fins que mor als 59 anys.

William Stokes (Fig.3) havia nascut a Dublín, també fill de metge. Estudia medicina a Dublín, on obté el doctorat amb la tesi ”On respiration”. És catedràtic de medicina del Royal College of Surgeons d’Irlanda de 1819 a 1828, i el 1845, és nomenat professor regi de la universitat de Dublín.

És contractat pel Meath Hospìtal de Dublín el 1826, quan el seu pare dimiteix del lloc de metge d’aquest hospital. Stokes és un bon professor, seguidor de les reformes introduïdes per Robert J. Graves, especialment l’ensenyament al costat del llit dels malalts.

Henri Huchard (1844 – 1910) (Fig.4), cardiòleg francès, és qui posa el nom de respiració de Cheyne – Stokes a aquest patró respiratori l’any 1889, que havien descrit primer Cheyne l’any 1818 i després Stokes el 1854, en la seva obra Maladies du coeur et des vaisseaux (1889).

Huchard estudia medicina a la Universitat de París, on es va doctorar el 1875. L’any següent, va guanyar una plaça com a metge d’hospitals, i es va especialitzar en cardiologia. El 1884, l’Acadèmia de Medicina de França el va admetre com a membre i li va concedir el prestigiós premi Godard pel seu treball sobre l’angina de pit.

El 1896, Huchard és nomenat metge de l’hospital Necker, on va impartir cursos anuals de cardiologia i neurologia, als quals assisteix un gran nombre d’alumnes i col·legues de tot el país.

Huchard ha donat nom a força malalties. Fundador i primer director de la revista mèdica Journal des Praticiens, va publicar els seus descobriments mèdics en diversos llibres, entre els quals cal destacar Traité des névroses (1883); Traité clinique des maladies du coeur et des vaisseaux (1899-1905) i, finalment, Les maladies du coeur et leur traitement (1907-1908).

Referències

Alexander Fletcher. Dominic Moo. The lives and works of John Cheyne (1777–1836) and William Stokes (1804–1878). Journal of the Intensive Care Society, 2017; 18(4): 323–325.

Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Henri Huchard». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/huchard.htm [fecha de acceso: 14 de septiembre de 2023]

John Cheyne. En: Who named it? (http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/1127.htm). Consultado en septiembre de 2023.