Els lectors d’aquest blog hauran trobat, en moltes entrades de metges britànics destacats, alguna menció de la Royal Society, però en cap d’elles m’he entretingut en explicar com és aquesta societat, quina funció té, la seva història i quins són els seus membres. En aquesta entrada d’avui tractaré d’esmenar aquesta mancança.

La Royal Society és la societat científica més antiga de totes les existents. Va ser fundada el 1660 per un grup de 12 persones que es van reunir el 28 de novembre d’aquell any amb la intenció de fundar una societat científica, que aglutinés metges, teòlegs, físics i altres científics, que es reunien en grups diversos. Un ho feia al Gresham College, un altre era l’Oxford Experimental Philosophy Club.

Christopher Wren (Fig.1), un destacat arquitecte, que va restaurar Londres després del gran incendi que destruí la ciutat l’any 1666, va ser l’impulsor d’aquesta iniciativa i va ser qui va donar la conferència en la reunió fundacional de la societat el 28 de novembre de 1660.

La idea de crear aquesta societat va ser ben vista per la monarquia, que va aprovar la seva creació en un decret el 1662 , revisat el 1663, donant el següent nom a la societat: “The Royal Society of London for improving natural knowledge”.

El 1665, apareix la revista on es publiquen els treballs que es presenten a les reunions reglamentàries, “Philosophical transactions” (Fig.2). És la revista més antiga de les que es publiquen actualment i va ser la primera revista on la decisió de publicar o no un article depenia de la opinió dels col·legues que havien revisat el manuscrit (“peer review”).

En aquest sentit, és sorprenent que li fossin refusats dos articles sotmesos a la revista per Edward Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola. El primer era un article on Jenner afirmava que el cucut era un ocell parasitari, perquè posava els seus ous en nius d’altres ocells i que el pollet del cucut, que naixia abans que els pollets de l’espècie que havia fet el niu, tractava d’expulsar els altres ous del niu per tenir menys competidors en el moment de menjar els cucs que portaven els pares. Els editors de la revista deurien pensar que això era una fantasia i no varen acceptar publicar l’article, però Jenner va organitzar un equip d’observadors de nius que van confirmar la seva opinió, el que va determinar el canvi de posició de la direcció de la revista.

Transactions tampoc va trobar acceptable la primera versió de la comunicació de Jenner sobre l’eficàcia de la vacuna de la verola (veure aquesta entrada del blog de 21/02/22), el que va obligar a Jenner a fer editar, pagant ell l’edició, un llibret que resumia la seva experiència amb la vacuna (Fig.3).

Els membres de la Royal Society són coneguts com ”fellows”. Els candidats a ser membres han de ser recomanats per diversos fellows que acreditin personalment els assoliments científics del candidat. La societat també compta amb una sèrie de membres estrangers. A finals del segle XX, els membres de la Royal Society incloïen més de 1.000 fellows i 90 membres estrangers.

Entre els membres més coneguts podem mencionar Newton, que va ser president de la Royal Society des de 1703 a 1727, Darwin, Einstein, Hawking. La primera dona admesa va ser la premi Nobel Dorothy Hodgkin, elegida el 1947 (Fig.4).

El 1768, la societat va patrocinar la primera expedició científica al Pacífic, sota la direcció de James Cook. Quan va ser president John Banks, que havia anat com a naturalista en el primer viatge al voltant del món de James Cook (1768-1771), la societat va estimular les expedicions científiques. El 1919, va enviar una expedició a l’illa de Príncipe, al golf de Guinea, per fotografiar l’eclipsi solar del 29 de maig, que va verificar la teoria general de la relativitat d’Albert Einstein i va ajudar a fer-lo famós.

La creació de la Royal Society responia a la tendència que es va produir el segle XVII de que els científics i els estudiosos s’apartessin de la universitat, en general massa conservadora, i creen acadèmies científiques per presentar els seus treballs i discutir-los en l’idioma nacional i no en llatí.

Referències

Michael A. Peters & Tina Besley (2018): The Royal Society, the making of ‘science’ and the social history of truth, Educational Philosophy and Theory, DOI:10.1080/00131857.2017.1417180

R. Lainson. The 350 years of the Royal Society of London. Rev Pan-Amaz Saude 2010; 1(3):9-10