Les revistes mèdiques constitueixen un recurs fonamental per l’aprenentatge i per la docència en medicina. L’aprenentatge de les novetats diagnòstiques i terapèutiques, que apareixen constantment, i la docència sobre tot de post-grau i dels metges en exercici. A més, les revistes mèdiques constitueixen un instrument útil per mostrar l’activitat investigadora dels metges amb activitat acadèmica, la qualitat de la qual es pot jutjar, així com la seva originalitat i rigor. Donen credibilitat a la investigació biomèdica perquè requereixen la descripció del mètode i el material utilitzat, i garanteixen els drets individuals dels autors. També conserven la propietat intel·lectual del contingut dels articles i finalment permeten arxivar la informació publicada.

La valoració de la qualitat de les publicacions és un instrument indispensable per determinar els mèrits dels metges amb dedicació preferent a la docència i a la recerca.

Les primeres revistes científiques daten del segle XVII. Una apareix a Anglaterra el 1665, el Philosophical transactions of the Royal Society i l’altre a Paris, el Journal des savants (Fig.1). El 1682, apareix una tercera revista a Leipzig, “Acta Eruditorium”.

No queden vestigis de les revistes mèdiques del segle XVIII, però sí de les que s’editen el segle XIX, algunes de les quals estan en actiu.

Les dues més antigues són el New England Journal of Medicine (N Eng J Med) i The Lancet (Fig.2 i 3), que s’editen a Boston i a Londres, respectivament. El N. Eng. J. Med. es va fundar el 1812 amb el nom de New England Journal of Medicine and surgery and collateral branches of science per John Collins Warren, el primer cirurgià que va operar amb anestèsia d’èter (veure aquesta entrada del blog de 9/1/23).

El 1828, canvia el nom per Boston Medical and Surgical Journal (Fig.3) i es converteix en setmanal. Aquesta capçalera dura cent anys fins que, el 1928, adquireix el nom que té ara. És la revista clínica amb el factor d’impacte més alt.

El Lancet va ser fundat el 1823, i ja va sortir amb freqüència setmanal. El seu primer director va ser Thomas Wakley.

Thomas Wakley (1795 – 1862) (Fig.5) va ser un cirurgià, amb interès per la política, ja que va ser membre del Parlament, amb voluntat de reformador social. Des del seu càrrec d’editor del Lancet, lluità contra la incompetència dels metges, els privilegis i el nepotisme.

“The Lancet” és, i ha sigut sempre, una revista molt influent, preocupada per tractar temes amb impacte social, que influeixin en els líders que han de prendre decisions polítiques.

A Espanya, les dues revistes amb mes difusió i més antiguitat són Revista Clínica Española, fundada el 1940 , i Medicina Clínica, que apareix el 1943.

El món de les revistes mèdiques ha canviat molt al llarg dels anys. Inicialment, la decisió de si es publicava o no un article restava en el criteri de l’editor, però aviat les revistes més importants estableixen la revisió per col·legues (peer review) que no només facilita la pressa de decisions de l’editor de si acceptar o no un manuscrit, sinó que també exerceix una funció docent, exposant a l’autor els punts febles de l’article i els suggeriments per millorar-lo.

La feina de l’editor, a més de decidir si un article té cabuda o no en la revista que dirigeix, és la identificació de plagis i de deficiències metodològiques i en les conclusions, que són causes que invalidarien el treball. També és responsabilitat de l’editor la comprovació de que els autors respecten el format de les revistes mèdiques: Introducció, Material i Mètode, Resultats, Discussió i Referències, precedit per un resum en l’idioma propi de la revista, i en anglès pels articles originals.

Des de 1878, un grup internacional d’editors de revistes mèdiques va fer públic un document “Uniform requirements for manuscripts submitted to biomedical journals”, que a més de recomanacions formals sobre la presentació dels treballs, sol·licita que els autors mencionin si tenen conflicte d’interessos, i el grau i tipus de participació en el treball que es vol publicar.

Aquestes iniciatives han contribuït a l’augment de la qualitat de les publicacions mèdiques en els últims 50 anys.

Referències

The Lancet. The centenary of The Lancet: October 5th, 1823–October 5th, 1923. Lancet. 1923; 2: 687-723

Garland J. A voice in the wilderness; the “New England Journal of Medicine” since 1812. BMJ. 1962; 1: 105-108

 About NEJM . New England Journal of Medicine Consultat el 30 d’agost de 2023.