Feia temps que tenia pendent presentar aquest post dedicat a una viròloga australiana, la Dra. Yvonne Cossart, de qui vaig aprendre tot el que se sabia sobre les hepatitis víriques els anys setanta del segle passat (Fig.1).

La Dra. Cossart va escriure un llibre sobre hepatitis “Virus hepatitis and its control” (Fig.2), publicat el 1977, que vaig descobrir en una llibreria mèdica de Barcelona, de la que era client habitual. El llibre tractava de virologia, clínica, epidemiologia i prevenció, amb un estil didàctic i pràctic. El vaig rellegir més d’un cop, fins que un altre llibre sobre hepatitis, més modern, el dels Drs. Thomas i Zuckerman, va desplaçar el de la Dra. Cossart de la meva biblioteca.

Yvonne Cossart havia nascut el 1934 a Chatswood, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, i es va graduar en medicina a la Universitat de Sydney, l’any 1959. Passa dos anys com a resident del Departament de Microbiologia de l’Hospital Royal Prince Albert fent un rotatori per tots els laboratoris del departament.

El 1963, marxa a Londres per fer un curs de postgrau al Royal Postgraduate Medical School. El 1967, ja és una viròloga de prestigi i és consultora d’hospital i directora del laboratori d’hepatitis del servei de Salut Publica britànic. Es dedica especialment a l’estudi de les hepatitis causades pel virus de l’hepatitis B que afecten al personal sanitari, i les que afecten als malalts en hemodiàlisi periòdica, així com els mètodes de prevenció, especialment l’ús de la immunoglobulina antihepatitis B en les inoculacions accidentals.

L’aportació més notable de la Dra. Cossart és el descobriment d’un nou virus, el parvovirus B19, l’any 1975 (Fig.3). El va trobar d’una manera fortuïta en un donant de sang sotmès a cribratge de la infecció pel virus de l’hepatitis B.

Li posa el nom de parvovirus B19 per les següents raons. És un virus petit (parvus = petit, en llatí) i la mostra de sèrum on es va trobar el virus estava guardada en el tub nº 19 del panell B de sèrums.

Inicialment Cossart va pensar que era un virus que no causava malaltia, perquè el va trobar en una persona sana, per això va congelar les mostres positives, d’aquest virus DNA positiu.

Dos anys després, Cossart té la oportunitat d’estudiar malalts d’un brot d’anèmia aplàstica en nens d’una família originària de les Índies occidentals, que tenien una drepanocitosi, en els que hi troba parvovirus B19, per això considera la possibilitat que sigui el causant de l’anèmia aplàstica.

Més tard es confirma que aquest virus pot causar anèmia aplàstica, així com una malaltia exantemàtica de la infància, coneguda com la quinta malaltia.

Després d’aquestes observacions, es posa a punt un mètode per la detecció d’anticossos de classe IgM per detectar la infecció aguda per parvovirus B19.

Cossart torna a Austràlia l’any 1977 per esdevenir professora associada de Malalties Infeccioses a la universitat de Sydney. Ja ha aparegut una vacuna de l’hepatitis B, Engerix B, per això Cossart comença estudis de profilaxis de l’hepatitis ocupacional i dels fills que neixen de mares infectades pel virus de l’hepatitis B (Fig.4).

El 1986, és nomenada catedràtica i es manté activa fins el 2004. Mor dos anys després.

Referències

Mellor, Lise (2008). Cossart, Yvonne. Faculty of Medicine Online Museum and Archive, University of Sydney