June Almeida fou una tècnica de laboratori amb expertesa en virologia que va destacar per la seva habilitat en el maneig del microscopi electrònic i va desenvolupar un mètode que permetia visualitzar millor els virus mitjançant l’ús d’anticossos (Fig.1). Va ser la primera en identificar el virus de la rubèola i el coronavirus.

June Hart, que era com es deia abans de casar-se amb l’artista veneçolà Enrique Almeida, va néixer a Glasgow el 1930, on el seu pare era conductor d’autobús. Era una estudiant brillant, però va haver de deixar els estudis als 16 anys per treballar com a tècnica de laboratori a la Glasgow Royal Infirmary, on la van fer examinar mostres de teixits al microscopi electrònic.

Va estar un temps al St Bartholomew’s Hospital de Londres, fins que va emigrar al Canadà amb el seu marit amb qui es casa el 1954. Allà troba feina a l’Institut del Càncer d’Ontario, on segueix treballant amb el microscopi electrònic.

Desenvolupa noves tècniques que revolucionen el camp de la virologia perquè li permeten identificar virus encara no coneguts, amb l’ús d’anticossos que faciliten el reconeixement dels virus, quan són atrapats pels anticossos que s’incorporen a la preparació que Almeida vol investigar. Almeida publica treballs en els que descriu aquests nous virus, i adquireix prestigi entre els viròlegs.

Torna a Londres perquè li han ofert feina al St Thomas Hospital, amb el Dr. David Tyrrell (Fig.2), el màxim expert mundial en refredat comú, que dirigia el Grup del Refredat comú, ubicat a Salisbury. El refredat comú és la malaltia que ocasiona més absentisme laboral a tot el món, i Tyrrell va ser el primer que distingí el refredat comú de la grip.

Almeida, estant al St Thomas Hospital, descobreix el coronavirus el 1964, en mostres d’un nen que havia estudiat el Grup de Refredat comú de Salisbury en el que no havien pogut identificar el virus causal de la malaltia. Havien denominat al virus responsable B814, sospitant que no fos un nou tipus de virus encara no identificat, i Tyrrell demanà a June Almeida si els podia ajudar a caracteritzar aquell virus.

Amb la seva tècnica d’anticossos, Almeida identifica un virus encara no conegut, que es caracteritza per la presència de radis al voltant de las superfície del virus, que li dona l’aspecte d’un halo (Fig.3), per això proposen el nom de coronavirus.

Almeida havia vist aquest virus en dues ocasions anteriors, una en un cas de bronquitis dels pollastres i l’altra en una hepatitis dels ratolins, però els treballs que va escriure sobre la seva troballa no van ser acceptats per la mala qualitat de les fotos que mostraven les partícules víriques.

Almeida es retira de la virologia el 1985, i es dedica a col·leccionar antiguitats amb el seu segon marit, Philip Gardner, un viròleg jubilat.

La tècnica d’Almeida per detectar virus al microscopi electrònic se segueix fent, però molta gent havia oblidat qui havia descobert aquest mètode. L’epidèmia de COVID que hem patit ha fet recordar una científica de gran categoria que va tenir poc reconeixement en vida. Almeida va publicar, el 1979, el “Manual de diagnòstic ràpid de virus en el laboratori” per la OMS, que ha tingut molta utilitat.

Mor al 2007 d’un atac de cor.