Tots demanem, avui dia, el consentiment informat abans de fer qualsevol procediment diagnòstic o terapèutic que pot comportar un risc pel pacient. No haver-ho fet es considera mala pràctica i, si el malalt pateix algun efecte advers en el curs del procediment efectuat, el metge no tindrà cap defensa si el malalt planteja una reclamació judicial.

El consentiment informat és una garantia que el malalt coneix en què consisteix l’examen al que ha de ser sotmès, i al mateix temps accepta el risc que pugui comportar l’examen.

De fet, el primer metge que considerà necessari comptar amb uns principis ètics en l’exercici de la professió va ser un metge anglès, Thomas Percival (1740 – 1804), autor del primer codi d’ètica mèdica que s’ha publicat (veure aquesta entrada del blog de 31/10/22).

El tractat de Percival representa la base del codi de Deontologia de l’Associació Americana de Medicina de 1847. Des d’aquesta data, van apareixent actualitzacions dels principis ètics de la professió, tal com fem al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, des d’on periòdicament el posem al dia. El treball més notable en aquest sentit és el de Henry K. Beecher (1904 – 1976) (Fig.2).

Beecher era un anestesiòleg americà, pioner de l’ètica mèdica, metge de l’Harvard Medical School, on va investigar sobre l’efecte del placebo.

El 1966, publica al New Engl. J. Med. un article sobre “Ètica i Recerca clínica” que va tenir un gran impacte. Una biografia de Beecher, publicada el 1999 per la Societat Americana d’Anestesiologia, el descriu com un home de gran influència en el desenvolupament de l’ètica mèdica aplicada a la recerca.

Beecher estudia química i es doctora el 1927 per la Universitat de Kansas. El 1928, comença medicina a Harvard i es gradua el 1932. Passa dos anys al Massachusetts General Hospital abans de fer una estada a Dinamarca el 1935, al laboratori del premi Nobel August Krogh (Fig.3).

A la tornada d’Amèrica, el 1936, Beecher és contractat com a cap d’Anestesiologia de l’Escola Mèdica de Harvard, on serà també professor d’Anestesiologia, el primer que hi ha als Estats Units.

Durant la Segona Guerra Mundial, serveix com a sanitari en l’Exèrcit americà al Nord d’Àfrica i Itàlia, investigant sobre el fenomen placebo.

El 1966, publica un treball sobre recerca poc ètica perquè exposava a risc vital els malalts explorats. Malgrat ser criticat per aquest estudi perquè donava peu a generalitzacions de mala pràctica a partir de casos particulars, l’article va sacsejar prou consciències com perquè es fixessin noves normes sobre el consentiment informat i els experiments en humans.

Beecher promou un comitè ad-hoc per examinar el problema de la mort cerebral i establir criteris per aquest diagnòstic.