Henry Cline (Fig.1) fou un dels millors deixebles de John Hunter, un dels grans cirurgians anglesos del segle XVIII, i el que va pronunciar el discurs fúnebre del seu mestre, mort sobtadament d’un infart de miocardi (veure aquesta entrada del blog de 11/10/23).

Cline havia nascut a Londres el 1750. Als 17 anys, s’inicia en la cirurgia com aprenent del cirurgià Thomas Smith, que era un cirurgià del St. Thomas’ Hospital. El 1774, s’examina per rebre la llicencia de cirurgià i supera l’examen que imposa el gremi de cirurgians per autoritzar la pràctica professional.

Aquell mateix any, assisteix a un curs de John Hunter (Fig.2) i queda atrapat per la qualitat expositiva de Hunter, que exercirà una gran influència sobre Cline.

El 1781, li encarreguen donar les classes d’anatomia al St. Thomas’ Hospital i, a la mort del que havia sigut el seu mestre, Thomas Smith, n’ocupa el lloc com a cirurgià d’aquest hospital (Fig.3).

Cline és contactat per Jenner, que també era deixeble de John Hunter, per demanar-li si pot vacunar de la verola a clients seus, amb la vacuna que ell utilitza de les pústules de les mamelles de les vaques que passen la verola vacuna (cow – pox) (veure aquesta entrada del blog de 21/2/22).

Els casos de Cline contribueixen a convèncer les autoritats sanitàries britàniques de l’eficàcia i seguretat de la vacuna.

El 1800, havia ingressat al Royal College of Surgeons i, el 1806, és elegit membre de la Royal Society.

Cline sentí interès per la política i va ser partidari de la Revolució Francesa, activitat que segons un dels seus deixebles, Astley Cooper, el va distreure massa de la seva feina. Malgrat aquesta opinió, Cline va ser cirurgià d’èxit, i guanyà molts diners.

El 1823, va ser president del Royal College of Surgeons, i morí el 1827.

Referències

George Thomas Bettany. Henry Cline. Dictionary of National Biography, 1885-1900, Volume 11