Els primers hospitals d’Amèrica

Els descobridors espanyols van crear una xarxa d’hospitals a l’Amèrica colonial com no n’ha creat cap altre país colonitzador. Molts d’aquests hospitals han estat destruïts pel pas del temps, però altres persisteixen com a testimoni d’una obra de colonització preocupada pel benestar dels indígenes.

La decisió de construir hospitals no va ser una iniciativa espontània dels descobridors, sinó una voluntat de la Corona espanyola que va establir la norma de que “en totes les poblacions d’espanyols i indígenes es fundessin hospitals on es puguin curar els malalts i s’exerceixi la caritat cristiana” (traducció al català de la primera llei de la Llei d’Índies, publicada el 7 d’octubre de 1541) (Fig.1).

Portada de la Llei d'Índies
Fig.1 Portada de la Llei d’Índies

Des de començaments del segle XVI, van començar a sentir-se denúncies contra els abusos que patien els indis de l’Amèrica recentment conquerida. Les Lleis d’Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades a Barcelona el 20 de novembre de 1542 per Carles I d’Espanya amb l’objectiu de prohibir el sistema de l’Encomienda (que era el repartiment d’indis i terres de les colònies americanes), i tots els abusos derivats d’aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.

La monarquia espanyola és la més avançada del moment, i mai va ser imitada per les altres potències colonitzadores que van aparèixer després d’Espanya, com la francesa i l’anglesa. La Corona espanyola estableix la norma que es construeixin hospitals per malalts no contagiosos annexes a les esglésies i hospitals ubicats fora de les poblacions per malalties contagioses, com la lepra.

Entre 1500 i 1550, es van construir a les Índies espanyoles uns 25 grans hospitals i un nombre molt superior d’hospitals petits.

Runes de l'Hospital de Sant Nicolau de Bari a Santo Domingo
Fig.2 Runes de l’Hospital de Sant Nicolau de Bari a Santo Domingo

El primer hospital de la colònia es construeix el 1506 a Santo Domingo, l'”Hospital de san Nicolás de Bari” (Fig.2), que tenia un director mèdic, un metge intern, un capellà i sis criats. El va fundar D. Nicolás de Ovando (Fig.3), governador de La Espanyola, actualment Santo Domingo, de 1502 a 1509. Aquest governador va introduir el conreu de la canya de sucre a l’illa amb plantes importades de Gran Canària.

Retrat atribuït a Nicolás de Ovando, d'autor i data desconegudes
Fig.3 Retrat atribuït a Nicolás de Ovando, d’autor i data desconegudes

Hernan Cortés funda, el 1524, el primer hospital de Mèxic, l’Hospital de la Puríssima Concepción, que després es va dir “Hospital de Jesús el Natzarè”, o simplement ”Hospital de Jesús” (Fig.4). L’hospital tenia una apotecaria, la més antiga d’Amèrica, per preparar medicaments indígenes a base d’herbes. Aquest hospital ha funcionat de manera ininterrompuda fins ara a Mèxic DF.

Hospital de Jesús, a ciutat de Mèxic
Fig.4 Hospital de Jesús, a ciutat de Mèxic

A més de ser el primer hospital d’Amèrica, també és el primer hospital en fer una autòpsia en el continent. La necròpsia es va fer el 1646, durant una classe d’anatomia als estudiants de medicina de la Real i Pontifícia Universitat de Mèxic.

L’any 1527, Pedro Alvarado (Fig.5), que va ser el primer capità d’Hernán Cortés en la conquesta de Mèxic, construeix l’Hospital de Guatemala, l’Hospital de La Misericòrdia. Alvarado havia estat enviat per Cortés a conquistar els territoris del sud de Mèxic i va dominar els territoris que avui són Guatemala, El Salvador i Honduras.

Retrat de l'“adelantado” Pedro de Alvarado trobat a l'Archivo General de Indias, pintat per Tomás Povedano (a principis del segle XX)
Fig.5 Retrat de l’“adelantado” Pedro de Alvarado trobat a l’Archivo General de Indias, pintat per Tomás Povedano (a principis del segle XX)

A Lima, Pizarro fa construir, el 1551, l’Hospital Real de San Andrés (Fig.6), i Pedro de Valdívia construeix, el 1558, el primer hospital de Xile, l’hospital de Ntra. Sra. del Socorro. El segle XVII, l’hospital queda al càrrec de l’orde de Sant Joan de Déu i canvia el nom pel d’Hospital de Sant Joan de Déu.

Pati del pavelló psiquiàtric, conegut com “patio de los locos” a l'Hospital de San Andrés, Lima
Fig.6 Pati del pavelló psiquiàtric, conegut com “patio de los locos” a l’Hospital de San Andrés, Lima

A més d’hospitals, la monarquia espanyola, en temps de Felip II, s’ocupa de que els metges que exerceixen tinguin títol universitari. El 1570, s’estableix a Amèrica el Tribunal Reial del Protomedicat, idèntic al que hi ha a Espanya per examinar la competència professional dels metges i altres sanitaris per obtenir la llicència per exercir. La medicina va ser la primera professió a Espanya que va estar sotmesa a un control jurídic rigorós, com no existia a cap país europeu.

Referències

Fernando Quijano-Pitman. El primer hospital del continente americano (1523-1525). Gac Méd Méx 1996 ;132 (4): 431

Fernando Quijano-Pitman. Los primeros hospitales de especialidades en América Latina. Gac. Med. Mex., 134 (3): 351-352.

Blog de Tomás Cabacas. Primeros Hospitales de America fundados por los descubridores extremeños

Deixa un comentari