Ida Mann és famosa pels seus treballs de recerca en embriologia de l’ull i en descobrir la influència dels factors genètics i socials en la incidència i gravetat de les malalties de l’ull (Fig.1).

Quan acaba els estudis secundaris supera, el 1909, l’examen que han d’aprovar les dones que es volen dedicar a la funció pública. Obté una plaça a la Caixa Postal d’Estalvis, que era el lloc on treballava son pare.

Un dia de portes obertes, visita l’hospital de Whitechapel i s’enamora de la professió de metge. El 1914, pot accedir a l’escola de medicina per dones del Royal Free Hospital, l’única que hi havia al Regne Unit en aquell temps, però aviat es trasllada a l’escola de medicina del St. Mary’s Hospital perquè la Guerra Mundial ha fet reduir el nombre de places ocupades per estudiants masculins, ja que molts s’han hagut d’allistar a l’exèrcit.

Estant a la facultat, s’interessa per l’oftalmologia, especialitat a la que es dedicarà després de graduar-se el 1920. Pot quedar-se al St. Mary’s Hospital en el servei d’Oftalmologia, i troba feina a la tarda al zoo de Londres com oculista. És una de les primeres que aprèn a Anglaterra la utilització de la làmpada de fenedura per examinar la càmera anterior de l’ull.

El 1922, ingressa com assistent del Dr. A.C. Hudson en el Royal London Ophtalmic Hospital i també a l’Elizabeth Garret Anderson Hospital per dones.

El 1925, s’inicia en la pràctica privada de l’oftalmologia, amb consulta a Harley St. i renunciant a la plaça de l’Elizabeth Garret Anderson Hospital en obtenir una plaça del Central London Eye Hospital.

El 1927, aconsegueix una plaça de metge al Royal London Oftalmic Hospital, Moorfields. És la primera dona que ingressa en aquest centre, on treballarà amb el professor J.E. Frazer, que li dirigeix la tesi doctoral (Fig.2).

Publica, el 1928, el llibre “The development of the human eye” basat en la seva tesi doctoral, que s’ha mantingut durant més de 50 anys com el llibre de referència en Embriologia ocular.

El 1928, comença a interessar-se per les lents de contacte i, el 1937, publica el llibre “Development abnormalities of the human eye” (Fig.3). Quan han de tancar l’hospital oftalmològic de Londres, on treballava, per por dels bombardejos de Nova York durant la Segona Guerra Mundial, Ida Mann es trasllada a Oxford on dona classe a la Facultat de Medicina. Allà reforma l’Oxford Eye Hospital, on obre el Laboratori Nuffield d’Oftalmologia en honor del mecenes que finança el centre. La universitat li atorga la plaça de professor titular d’oftalmologia, la primera dona professora a Oxford. Aquell mateix any es casa amb el professor W.E. Gye.

Porta una vida intensament ocupada, dedicada a les classes i a la recerca a Oxford i a la presidència de la Contact Lens Society, i a la consulta privada a Londres i Oxford.

Per raó de la malaltia del seu marit s’instal·la a Perth, Austràlia, on es dedica a investigar sobre virus cancerigens en ratolins, sobre el tracoma a la població maori, i a la pràctica privada.

A Austràlia presideix l’Ophtalmological Society i organitza l’Institut de Recerca Oftamològica (Fig.4).

La jubilen el 1976, però segueix en actiu donant conferències. El 1980, se li concedeix el títol de Dame of the Order of British Empire. El 1986, publica les seves memòries, The Chase.

Referències

S. Pardhan et al. The Ida Mann 2020 special issue: Vision scientists breaking the glass ceiling. Ophtalmic Physiol Optics, 2020; 40: 61 – 65.

Potter D. Ida Mann – her wartime career, 1939–1949. Aust N Z J Ophthalmol. 1989;17(1):95–101