Ramon San Ricart era un excel·lent traumatòleg i cirurgià ortopèdic abans de la Guerra Civil (Fig.1). Nascut a Vic, havia sigut un estudiant brillant durant la carrera de medicina, amb un dels expedients més brillants de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou a més un excel·lent políglota, que parlava anglès, francès i alemany.

Amb el seu mentor, el Dr. Riba de Sanz, cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Joan de Déu va fer un viatge de sis mesos pels millors centres europeus de cirurgia ortopèdica infantil, poc temps després d’acabada la carrera.

El 1915, obté una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis per anar als Estats Units, on fa estudis de cultiu de teixits amb Alexis Carrel al Rockefeller Institute.

A la tornada a Barcelona, San Ricart substitueix el Dr. Cardenal com a cirurgià consultor de l’Hospital de la Casa de Misericòrdia, conegut com hospital de Natzaret pel nom del carrer on s’ubicava, ara carrer de Valldonzella, i segueix assistint a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

El 1926, obre una consulta privada que, el 1930, es converteix en una clínica privada, el Sanatori Quirúrgic San Ricart, en una torre del carrer Ballester (Fig.2).

San Ricart participa en la creació de la Societat Catalana de Cirurgia, la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, i la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica.

El 1936, ingressa com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i comença un període de gran angoixa motivat per la Guerra Civil. San Ricart és expulsat de la seva clínica per membres de la FAI, que li expropien el seu cotxe i el material quirúrgic i radiològic de la Clínica, i a més li comuniquen que un grup de FAIstes el busquen per matar-lo per haver amagat a casa seva monjos de sant Joan de Déu.

San Ricart opta per fugir a Itàlia el 1937, d’allà passa a l’Espanya Nacional com a mesura per salvar la vida.

A Sant Sebastià és assignat a l’Hospital General Mola, on munta un centre de recuperació de ferits. És nomenat capità metge assimilat, càrrec amb el que torna a Barcelona amb les tropes nacionals el 1939 (Fig.3).

És designat cap de l’equip quirúrgic de l’Hospital Militar, que és l’única activitat retribuïda que pot tenir. No pot recuperar la Clínica de la que era propietari. Segueix a l’exèrcit perquè és la seva font d’ingressos.

El 1945, es jubila de l’exèrcit amb el grau de comandant als 63 anys, i guanya una plaça de cirurgià ortopèdic de la Seguretat Social que s’acaba de crear el 1950, als 68 anys, que ocupa dos anys abans de jubilar-se.

San Ricart va ser una excel·lent persona, un bon professional i segurament un dels metges vigatans més destacats, però el seu record no és tant haver estat un bon cirurgià ortopèdic sinó haver estat militar amb l’exèrcit franquista, sense tenir en compte les seves circumstàncies personals per les que va haver de fugir de la Catalunya republicana.

Segurament aquest fet ha contribuït a que el personatge hagi estat injustament oblidat i el seu nom no hagi estat utilitzat per batejar un hospital o un CAP.

Referències

Miquel Bruguera, Mercè Viger. Nota biogràfica del Dr. Ramon San Ricart (Vic, 1882 – Barcelona, 1955), un metge injustament oblidat, Gimbernat, 2018; 70: 223 – 232.

L. Ribó Rius. En memòria del Dr. R. San Ricart, Clínica y Laboratorio. 1956; LCXI: 234 – 240.