Oliver Wendell Holmes no pot ser definit amb una sola paraula, perquè ho va ser pràcticament tot en medicina (Fig.1). Va fer bé totes les activitats que va intentar: metge, investigador, docent, poeta, assagista i gestor acadèmic.

Home imaginatiu i enginyós, escriu a William T. Morton, el descobridor de l’efecte anestèsic de l’èter, després que el cirurgià del Massachusetts General Hospital John C. Warren fes la primera intervenció quirúrgica sense dolor de la història de la medicina (veure aquesta entrada del blog de 18/11/21). En la seva carta, Holmes considerava que l’estat produït després d’inhalar l’èter hauria de ser denominat “anestèsia”, paraula que significa insensibilitat, i que l’adjectiu corresponent seria “anestèsic”. Aquests suggeriments de Holmes han persistit.

Va començar estudis de dret, que abandona per estudiar medicina a Harvard, on es gradua l’any 1836 (Fig.2).

Acabada la carrera, passa dos anys a Paris, on és deixeble de Pierre Louis, pioner de l’aplicació dels mètodes estadístics a la medicina (veure aquesta entrada del blog de 4/10/21), i a finals de 1839 torna a Boston.

Exerceix la medicina durant deu anys i fa una contribució important a aquesta ciència: descobrir la naturalesa contagiosa de la febre puerperal l’any 1843, atribuint la infecció als propis obstetres, llevadores i estudiants, que serien els que contagiarien a les parteres.

Holmes publica les seves observacions a l’American Journal of the Medical Sciences amb el títol de “Contagiositat de la febre puerperal”, quatre anys abans que ho fes Semmelweis (veure aquesta entrada del blog de 12/03/21). Holmes tingué la mateixa falta de comprensió que va patir Semmelweis.

Recomana el rentat de mans amb hidrat de cal per evitar el contagi, opinió que és criticada per obstetres famosos. El 1846, és metge del Massachusetts General Hospital, i l’any següent és nomenat professor d’Anatomia de la facultat de Medicina de Harvard.

Poc abans de fer els 40 anys, decideix abandonar la pràctica clínica, encara que seguirà en la docència i en activitats acadèmiques, com donar conferències i classes, i sobre tot escriure poesia i petites obres de reflexió que escrivia perquè fossin llegides a l’hora de l’esmorzar, textos que abordaven qüestions de crítica i moral i eren publicats a The Atlantic Monthly.

El 1847, és nomenat professor de Fisiologia i Anatomia a Harvard, i posteriorment és elegit degà, càrrec que ocuparà fins 1882. Els serveis postals americans li reten un homenatge amb l’edició d’un segell (Fig.3).

En aquests darrers anys, s’han publicat diverses biografies del metge, de les que mostrem la portada de dues d’elles (Fig.4).

Referències

S. Prieto. Oliver Wendell Holmes (1809 – 1894). Estetoscopio y letras. Ars medica. Rev. Humanidade, 2006; 5: 132 – 139.