La planta del tabac ja era cultivada a Amèrica des de temps immemorial i els indígenes fumaven en actes religiosos. Alguns mariners castellans es van aficionar al seu consum i van dur el tabac a la península ibèrica en la seva tornada.

Sembla que el primer que va cultivar les primeres llavors de tabac va ser el metge Francisco Hernández Boncalo, l’any 1577, que les va plantar en un “cigarral”, nom que rebien les finques senyorials de Toledo per la seva abundància en cigales.

Hernández Boncalo havia sigut escollit per Felip II per dirigir una expedició científica al territori de Nova Espanya (Mèxic) per estudiar la flora de Mèxic i les seves plantes medicinals. És autor del llibre Historia natural de Nueva España, obra que exercí una considerable influència entre els seus contemporanis.

Hernández Boncalo va cursar el batxiller en arts i filosofia i va estudiar medicina a la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). Se sap que va exercir la seva professió a Toledo i Sevilla, on contrauria matrimoni amb Juana Díaz de Paniagua, mare dels seus dos fills: Juan, que l’acompanyaria a la Nova Espanya, i una filla, que ingressaria en un convent. Va ocupar un dels llocs de més reconeixement en la medicina del seu temps: el de metge resident dels hospitals del monestir de Guadalupe (Càceres), on va realitzar disseccions anatòmiques i va col·laborar al seu jardí botànic; després d’això es va establir a Toledo, a l’Hospital de la Santa Cruz.

L’ambaixador francès a Lisboa, Jean Nicot (1530 – 1604) (Fig.2), d’on deriva la paraula nicotina, va introduir el tabac a la cort francesa, convençut del seu efecte benèfic en el tractament del mal de cap. L’estat francès el va homenatjar l’any 1961 amb un segell, quan ja es coneixien els efectes perjudicials del tabac (Fig.3).

A Anglaterra el va introduir Francis Drake, un corsari que navegava amb l’autorització de la corona anglesa.

L’ús del tabac es va estendre per Europa i Amèrica durant el segle XVII, afavorit pels impostos que algunes monarquies van imposar al seu comerç.

També hi va haver enemics del tabac, com el papa Urbà VIII, que l’any 1621 va dictar una butlla on proposava l’excomunió als fumadors. El 1634, el metge espanyol Francisco de Leiva Aguilar, nascut a finals del segle XVI i mort a Córdoba a mitjans del segle XVII, publicà un important text el 1634: “Desengaño contra el mal uso del tabaco” perquè pot produir expectoració de sang, i el 1692, el metge Pedro López de León publica “Práctica y técnica de los apostemas” on descriu que els pulmons dels fumadors es veuen negres quan els examines en una autòpsia (Fig.4).

Francisco de Leiva es forma en cirurgia a l’Hospital del Cardenal de Sevilla i, del 1578 al 1590, com a primer cirurgià. Va ser nomenat, després, cirurgià reial de Galeres i, com a tal, va embarcar cap a Amèrica. En arribar al continent americà, es va establir a Cartagena d’Índies, fent-se càrrec de l’hospital d’aquesta ciutat, on va actuar com a cirurgià durant més de vint-i-quatre anys.

El coneixement científic de la nocivitat del tabac sorgeix el 1990, quan es confirma que és la primera causa de mortalitat evitable.

Referències

Horacio Rubio Monteverde, Alessandro Rubio Magaña. Breves comentarios sobre la historia del tabaco y el tabaquismo. Rev Inst Nal Enf Resp Mex . 2006; 19 (4) : 297-300