El prestigi de Jenner com ornitòleg ha quedat parcialment apagat pel fet que el seu nom s’associa preferentment al descobriment de la vacuna de la verola (Fig.1). Amb la seva aportació s’han salvat milions de vides humanes, ja que la verola és una de les poques malalties extingides, de manera definitiva gràcies a la vacuna (veure aquesta entrada del blog de 21/2/22).

No obstant això, Jenner també fou un naturalista, especialment expert en els costums de les aus, ocupació a la que es va dedicar durant molts anys abans que ell mateix inventés la vacuna de la verola.

La publicació prínceps de Jenner en el terreny ornitològic “Observations on the natural history of the cuckoo” (Fig.2), és de l’any 1788, mentre que el treball que li va permetre ingressar a la Royal Society de Londres és sobre el descobriment de la vacuna i es va publicar l’any 1802 (Fig.3).

Un altre treball ornitològic de Jenner de gran interès fou sobre la migració de les aus, que es va publicar després de la seva mort, però que havia escrit molts anys abans, i havia estat el primer en observar aquest fenomen.

Jenner havia nascut en un poble, Berkeley, on el seu pare havia estat pastor de l’església parroquial local. La seva afició a les ciències naturals comença quan va a l’escola del poble, i s’inicia en la cerca de fòssils i a col·leccionar nius d’ocells.

La gran sort de Jenner va ser trobar John Hunter (1728 – 1793) com el cirurgià amb qui havia de passar els dos anys preceptius en un hospital després d’haver fet una estada de quatre anys com aprenent d’un cirurgià – barber i superat l’examen del gremi de barbers.

Durant la seva estada a Londres amb John Hunter, va ordenar el material que havia portat Joseph Banks, el naturalista que va acompanyar el capità James Cook en el seu viatge a Austràlia amb l’HMS Endeavour.

Com ornitòleg, Jenner va ser el primer en observar que el cucut (Cuculus canorus) (Fig.4) arriba a Anglaterra al voltant del 17 d’abril i que els mascles no fan nius perquè les femelles pondran els seus ous en nius d’altres espècies, preferentment els del pardal de bardissa (Fig.5). La femella cucut posa el seu ou en nius on ja hi ha un o dos ous. El pollet cucut neix abans que els pollets del propietari del niu, i es dedica a empènyer els altres ous fora del niu, quedant-se com únic resident del niu (Fig.6).

Sorprenentment en aquests nius els pares dels pollets expulsats, i habitualment morts al peu de l’arbre on hi ha el niu, alimenten el pollet cucut com si fos de la seva espècie, encara que el pollet sigui més gros que els pares que l’alimenten (Fig.7).

Jenner comenta les seves observacions en un informe a la Royal Society, però no n’hi fan cas perquè els lectors de l’informe creuen que això no sembla possible.

Jenner organitza un equip de vailets del poble per fer una observació continuada dels nius on els cucuts han posat ous i registrar quan succeeixen els fets que havia descrit. L’informe que fa Jenner amb les dades d’aquestes observacions és finalment publicat per la Royal Society.

Referències

L. Kilham. Edward Jenner, pioneer student of two major ornithological problems. The Auk, 1973; 90 ( 4) : 752-758