La “Real Expedición Filantrópica de la vacuna de la viruela” va ser la primera expedició sanitària de caràcter mundial, el primer programa de vacunació massiva que s’ha aplicat i la primera campanya internacional d’educació sanitària. Va ser l’actuació sanitària més important de caràcter internacional de tipus científic i humanitari que es va fer a l’època de la Il·lustració, però ni va ser mencionada a la literatura mèdica de l’època, ni es va redactar cap informe que exposés la magnitud del projecte, ni memòria que exposés el disseny de la campanya.

Es van esperar 200 anys perquè l’administració sanitària espanyola prengués consciència de la importància de l’expedició, i s’organitzessin actes commemoratius que van estimular la publicació de llibres i d’articles que descrivien el viatge a Amèrica.

Avui dia tenim novel·les històriques (“Los héroes olvidados” d’Antonio Villanueva Edo i “Ángeles custodios”, d’Almudena de Arteaga), llibres de viatges (“La soledad de Balmis: La Real expedición filantrópica de la vacuna de la viruela”, d’Enrique V.García, “La Real Expedición Filantrópica de la vacuna: doscientos años de lucha contra la viruela” de Susana Ramírez), de gran nombre d’articles en revistes mèdiques, i fins i tot una sèrie televisiva (22 ángeles). Només faltava una pel·lícula d’acció, sobre les aventures de Josep Salvany pels Andes, que si fóssim un país anglosaxó ja hauria estat filmada.

La verola era la malaltia més temuda els segles XVII i XVIII a tot el món. Es calcula que va causar la mort a la desena part de la població mundial durant el segle XVIII. Els conquistadors espanyols havien exportat la verola al territori americà, on causà ràpidament epidèmies catastròfiques pels indígenes.

Atesa la mortalitat que causava la verola als habitants de les colònies espanyoles d’Amèrica, les autoritats espanyoles envien peticions a la metròpoli per que facilitin vacunes per prevenir la malaltia. Ja des de 1802, havien arribat a Amèrica les notícies del descobriment de Jenner, i en alguna zona d’Amèrica, com Puerto Rico, ja s’havien vacunat. El virrei de Nova Granada, Pedro Mendinueta y Múzquiz, és el més insistent en reclamar la vacuna (Fig.1). Mendinueta va ser nomenat virrei de Nova Granada, l’1 de gener de 1796. Durant el seu mandat, va treballar per millorar les comunicacions entre diferents ciutats del territori. També es va interessar per les investigacions científiques, rebent els botànics Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland, que estaven estudiant la flora i la fauna amb permís de la Corona d’Espanya

El dia de Nadal de 1802, el rei Carles IV demana al Consell d’Índies que opini sobre aquesta petició, i la seva resposta fou que la vacunació seria molt convenient (Fig.2).

Els metges de la Reial Cambra del rei, els doctors Flores, Gimbernat, Requena, González, Gallo i Lacaba, confirmen al rei la necessitat de vacunar i proposen que un d’ells, el Dr. José Felipe Flores (Fig.3), prepari un informe de com podrien dur la vacuna a Amèrica.

L’informe que aquest redacta de forma urgent, descriu les recomanacions més importants que cal tenir en compte per garantir l’èxit de l’expedició, inclou el seu criteri sobre la facilitat que suposava difondre la vacuna als territoris d’Ultramar i la proposta de derroter general per a l’expedició filantròpica. Proposa transportar vaques que puguin patir cowpox i se’ls inoculi verola per obtenir vacuna.

José Felipe Flores, nascut a Guatemala (1751) i mort a Madrid (1814), va ser un metge il·lustrat, impulsor de la reforma de la medicina a les institucions hispano-americanes.

Des de la seva etapa de joventut, José Felipe Flores va sortir de la seva ciutat natal i va iniciar una vida plena de reptes, aventures científiques i projectes. Es va traslladar primer a la ciutat d’Antigua (Guatemala), on va estudiar a l’escola dels jesuïtes. Més tard va ingressar a la Universitat de Sant Carles, on va obtenir el títol de batxiller en Medicina el 1773. El 1781, va ser nomenat professor de l’hospital de Sant Joan de Déu, i catedràtic de Prima de Medicina a la Facultat de Medicina de Sant Carles. En una època molt primerenca, va utilitzar el controvertit mètode de la inoculació preventiva contra la verola.

Mentre el Dr. Flores prepara el seu informe, també en prepara un pel seu compte el Dr. Francesc X. Balmis, que s’ha assabentat que es prepara un viatge a Amèrica per portar la vacuna. Fa arribar el seu pla al Ministre de Gràcia i Justícia, José Antonio Caballero (Fig.4). Balmis sabia que la conservació de limfa vacunal en portaobjectes de vidre no era segura en totes les ocasions, per això proposa transportar la vacuna en el braç de nens que s’aniran vacunant successivament durant el viatge.

La Junta de metges de cambra recomana al rei que aprovi el projecte de Balmis i se’l nomeni director de l’expedició (Fig.5). El temps que passa entre el nomenament de Balmis i la sortida de l’expedició del port de la Corunya a bord de la corbeta Maria Pita és inferior a dos mesos, el que tradueix la importància que es dona a aquesta campanya.

El ministre Caballero va tenir gran protagonisme en facilitar a Balmis els mitjans per dur a terme el projecte. José Antonio Caballero, marquès i gentilhome de cambra, favorit del rei. Tenia 49 anys quan es prepara el viatge de Balmis, i va ser un afrancesat de la cort del rei José Bonaparte, per això es va haver d’exiliar a Bordeus un cop acabada la guerra de la independència.

Referències

Asensi Botet, Francesc (2009-12). La real expedición filantrópica de la vacuna (Xavier de Balmis/Josep Salvany): 1803-1806. Revista chilena de infectología 26 (6): 562-567.

Tuells, J.; Duro Torrijos, J.L. (abril de 2012). Una propuesta fallida para propagar la vacuna contra la viruela en Hispanoamérica (1802). Vacunas 13 (2): 76-80.

Balaguer Perigüell, Emilio; Ballester Añon, Rosa (2003). En el nombre de los Niños. Real Expedición Filantrópica de la Vacuna 1803-1806. Asociación Española de Pediatría.