Antoine Clot va tenir l’habilitat i la capacitat per introduir la medicina occidental a Egipte en un període de set anys (Fig.1). Va establir un sistema de medicina militar, un servei de sanitat pública i una facultat de medicina en la que va formar 150 metges i part del professorat.

Segurament la intervenció d’un metge francès en qüestions internes d’un país com Egipte va veure’s facilitada per la influència francesa que hi havia en aquest país des de la invasió napoleònica a finals del segle XVIII.

Durant la invasió d’Egipte, les tropes napoleòniques van haver de lluitar contra les tropes turques, ja que Egipte formava part de l’imperi turc. El pare d’Antoine Clot era sergent major de l’exèrcit napoleònic, però va haver d’abandonar Egipte i tornar a França per malaltia. S’estableix a Brignoles, vora de Marsella, on un amic seu de l’exèrcit dirigia un centre sanitari per militars convalescents. Aquest metge invità el fill del seu amic a que l’acompanyés a visitar els seus malalts, i li obre la biblioteca de llibres de medicina.

Antoine Clot fill es decideix a estudiar medicina a Marsella, on farà una carrera brillant, que acabarà a Montpeller, on era l’escola francesa de medicina més prestigiosa. Allà obté el doctorat el 1823.

Clot accepta la feina que li ofereix el virrei d’Egipte, Muhammad Alí, a ell i a altres 20 metges francesos. Clot arriba a Egipte el gener de 1825, on serà nomenat “Cirurgià en cap de l’exèrcit”. Muhammad Alí era governador d’Egipte entre 1805 i 1848, i fou el fundador de l’Egipte modern (Fig.2).

Egipte no tenia, quan hi arriba Clot, cap sistema sanitari organitzat, per això Clot convenç Muhammad Alí de la conveniència de millorar el grau de salut de la població aplicant les següents mesures: la vacunació obligatòria de la verola, la creació d’un consell de salut on hi inclogué amics i opositors, la reorganització dels hospitals, i la creació d’una escola de medicina amb un hospital de 1.500 llits, important professors francesos, alemanys i italians per donar classe a la facultat (Fig.3), i inauguració d’una escola de llevadores on esclaves abissínies foren formades com matrones. Això era indispensable, ja que les lleis musulmanes prohibeixen que el cos de les dones sigui vist per un home que no sigui el seu marit, fet que impedia que els homes poguessin practicar l’obstetrícia i la ginecologia. Finalment crea una escola de veterinaris i una de farmàcia.

El 1831, Clot dirigeix amb èxit la lluita contra una epidèmia de còlera que afecta a Egipte. Per aquest motiu, el virrei l’ascendeix a general i rep el títol de “bey”, a partir d’aquest fet és conegut com Clot-Bey.

El 1832, Clot viatja a Paris amb 12 estudiants egipcis. Fou un viatge molt profitós, que s’allarga fins a Londres on visiten Thomas Wakley, director de The Lancet (veure aquesta entrada del blog de 13/11/23). Clot va fer el viatge vestit de dignatari egipci (Fig.4).

Es va casar als 47 anys i tingué una filla que va néixer a Egipte.

El 1844, el virrei Muhammad Alí mor, i el seu successor acomiada Clot-Bey de la feina i el fa tornar a França.

Referències

Gerard N. Burrow. Clot-Bey: founder of western medical practice in Egypt. Yale J Biol Med., 1975; 48: 251-257.