Roy Yorke Calne fou un cirurgià anglès que va ser el primer en utilitzar immunosupressors per controlar el rebuig dels òrgans trasplantats (Fig.1). Juntament amb l’americà Thomas Starzl ha estat un mestre de la cirurgia del trasplantament.

Neix el 1930. El seu pare tenia un taller de reparació d’automòbils, que potser fou la inspiració per la seva vocació de cirurgià trasplantador. La decisió de seguir aquesta vocació li va venir quan estudiava la carrera al Guy’s Hospital de Londres i va veure un jove de la seva edat amb una afectació renal aguda que el va conduir a la mort en pocs dies, que potser s’hauria evitat anys després, quan ja es feien trasplantament renals.

Es gradua al Guy’s Hospital i fa el servei militar de 1953 a 1955, a Hong Kong, Singapur i Malàisia. Torna a Londres i està en diferents hospitals fent la residència en cirurgia fins que obté una beca per anar a Harvard a estudiar els fàrmacs que tenen activitat immunosupressora. La dedicació a l’estudi de la immunitat, de la tolerància immunològica i dels fàrmacs amb acció immunosupressora li són inspirats en unes classes de l’immunòleg britànic Peter Medawar (1915 – 1987), premi Nobel de 1960 (Fig.2).

Comença a treballar fent trasplantaments de ronyó a gossos, assajant diferents pautes d’immunossupressors.

El 1959, fa el primer trasplantament renal, i dona 6-mercaptopurina com immunosupressor. En els següents malalts que opera, utilitza l’azatioprina, i el 1968 fa el primer trasplantament de fetge. Segueix investigant nous fàrmacs immunosupressors. És el primer en utilitzar la ciclosporina, que supera notablement l’azatioprina. Posteriorment utilitza rapamicina i, el 1998, tacrolimus. Fa el primer trasplantament simultani de cor, pulmó i fetge.

El 1986, fou nomenat cavaller (sir) per la reina Isabel II. El 1999, es retira de la pràctica quirúrgica, però és acceptat com a professor visitant a la Universitat de Singapur.

Roy Calne fou, a més d’un brillant científic quirúrgic, un bon pintor. Ja havia pintat de petit, però és en l’època de cirurgià famós que pinta. Un pacient seu que fos trasplantat, J.Bellamy, li va donar orientacions que li foren d’utilitat.

Moltes pintures són retrats de científics. També en té de malalts, però els més interessants, des del meu punt de vista, són les escenes quirúrgiques, com les de la sèrie de trasplantament hepàtic. Les seves pintures il·lustren llibres, i s’han mostrat en nombroses exposicions (Fig. 3-5).