En aquesta entrada del blog es reprodueixen sis pintures de malalts tuberculosos, amics o familiars de pintors, alguns dels quals també eren tuberculosos. Són del segle XIX i començament del segle XX, que és el període amb més prevalença de tuberculosi.

Edvard Munch (1863-1944) fou un pintor i gravador noruec expressionista. Les seves obres sobre l’angoixa van influenciar profundament l’expressionisme alemany de començament del segle XX. “El crit” (1893; originàriament titulat “Desesperació”) és la seva obra més coneguda.

Fill d’un metge militar, Munch va tenir una infància molt difícil, ja que la seva mare i la seva germana van morir de tuberculosi quan ell era molt jove.

“La nena malalta” és el títol d’un grup de sis pintures realitzat entre 1885 i 1926. Totes plasmen el moment abans de la mort de la seva germana gran, Johanne Sophie (1862–1877), per una tuberculosi als 15 anys.

Sophie està asseguda en una cadira, acompanyada per una dona morena, probablement la seva tieta Karen. Recolzada sobre un coixí blanc gran, mira una cortina obscura, que potser vol representar un símbol de la mort.

Entre els nombrosos retrats que Rusiñol pintà dels seus amics i que avui es conserven en el Cau Ferrat, un parell tenen de protagonista el gravador Ramon Canudas, mort a Sitges el 1892 –en plena joventut– per una tuberculosi pulmonar.

Ramon Canudas fou enterrat al cementiri vell de Sitges. Rusiñol presidí la migrada comitiva fúnebre i pagà les despeses del sepeli.

Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català, un dels líders del modernisme a Catalunya. Rusiñol és un pintor realista, interessat pels paisatges de boscos i jardins, però també li agrada pintar personatges.

Aquest retrat pertany a un conjunt de quadres que Sorolla va pintar sobre la seva filla quan aquesta estava convalescent d’una tuberculosi en una finca situada a la muntanya del Pardo, durant l’hivern de 1907.

María se’ns presenta recolzada sobre diversos coixins, i protegida per un abric negre, un coll de pell i tocada per una gorra. Una manta li cobreix les cames i part del tronc. Amb les mans té agafada una taronja. En un segon pla, es troba la serra de Guadarrama.

Amedeo Clemente Modigliani (1884-1920) va ser un pintor i escultor italià que va desenvolupar la major part de la seva carrera a França. En l’obra de Modigliani es troben evidències de la influència de l’art primitiu d’Àfrica i Cambodja que havia tingut ocasió de veure en el Musée de l’Homme. Modigliani va pintar una sèrie de retrats d’artistes i amics contemporanis seus a Montparnasse . Mor als 35 anys d’una meningitis tuberculosa.

La pintura és de colors pastel clars i mostra l’artista assegut en una cadira, vestit amb una jaqueta gruixuda, amb un mocador nuat al coll i a la mà dreta sosté la paleta plena de pintures multicolors. El cap de l’artista està lleugerament inclinat cap enrere. Un rostre prim, impenetrable. Els ulls, ni oberts ni tancats, criden l’atenció, magnificant la sensació de solitud. Té un rostre prim, emaciat, i una cara pàl·lida i tranquil·la, que podrien deure’s a la tuberculosi avançada.

Cristóbal Rojas Poleo (1858-1890) és, juntament amb Arturo Michelena, un dels pintors veneçolans més importants del segle XIX; i gràcies a un quadre que va presentar en el centenari del naixement de Simón Bolívar, es va fer creditor a una beca que el va portar a París, on va fer la major part de la seva obra.

El 1890, li van suspendre la seva beca, i va haver de tornar a Veneçuela. Malalt de tuberculosi, va morir aquell any, als 32 anys d’edat.

En la pintura titulada “Primera i última comunió”, s’observen sis persones en un recinte llòbrec; la desesperança és la reina de l’obra, i al centre hi ha una nena que rep la primera i probablement última comunió; en el seu rostre s’aprecien símptomes de tuberculosi en estat terminal, està caquèctica i devastada.

La pintura, realitzada el 1940 per la pintora nord-americana Alice Neel, titulada “TB Harlem”, retrata Carlos Negrón, un jove afectat per tuberculosi, qui presenta la fàcies pròpia d’un tísic crònic: aspecte caquèctic, emaciat, cansat i deteriorat. Aquesta obra també mostra un dels tractaments usats en l’era pre-antibiòtica per tractar la tuberculosi: la toracotomia, que consistia a fracturar les costelles i comprimir el tòrax on hi havia les cavernes tuberculoses.

Alice Neel (1900-1984) és una de les pintores nord-americanes més importants del segle XX, lluitadora feminista i defensora de les llibertats de gènere. Va néixer a Pennsilvània i va estudiar a l’Escola de Disseny de Filadèlfia; la mort prematura d’una filla la va sumir en la depressió -arribant fins i tot a temptatives de suïcidi- i aquesta experiència va marcar tota la seva vida.