La tuberculosi ha sigut una de les malalties més mortíferes per a la humanitat, fins que en el laboratori de la Universitat Rutgers a Nova Jersey (Estats Units), Albert Schatz, un investigador de l’equip de Selman Waksman, va descobrir un nou antibiòtic, l’estreptomicina, que va resultar eficaç contra el bacil de Koch (Fig.1).

Waksman tenia contacte amb dos investigadors de la Clínica Mayo, Hinshaw i Feldman (Fig.2), que feien els estudis en animals dels fàrmacs que es descobrien en el laboratori de Waksman. Quan proven l’estreptomicina en cobais als que havien injectat bacil de Koch, tenen la sorpresa de comprovar que elimina el bacil. Era l’any 1945.

Feldman era un veterinari nascut a Escòcia, investigador de la tuberculosi des de jovenet, que treballava a la Clínica Mayo des de 1927. Corin Hinshaw, un altre investigador que s’havia interessat primer per l’estudi de les malalties dels animals a la Universitat de Califòrnia, fins que va decidir estudiar medicina i dedicar-se a la pneumologia. Tots dos, Feldman i Hinshaw, van acordar treballar junts contra la tuberculosi. Després de confirmar la seva eficàcia en cobais amb tuberculosi, van decidir tractar éssers humans.

El primer malalt tractat fou una dona jove amb signes de malaltia activa, que es passava el dia en el sanatori de Cannon Falls, Minnesota (Fig.3).

El juliol de 1943, Feldman i Hinshaw reben dosis escasses d’estreptomicina per tractar Patricia Thomas, que estava en una fase terminal del procés. Els seus metges ja l’havien considerat desnonada. Waksman tracta de convèncer Merck & Co. que fabriquin més quantitat d’estreptomicina. Malgrat no els hi arriben més dosis, Feldman i Hinshaw en tenen prou per tractar-la durant 5 mesos.

Referències

Michael Rawlins. The disputed discovery of streptomycin. The Lancet, 2012; 380; 207

Reflexiones sobre el pasado: la primera curación con un nuevo fármaco. Discovery’s Edge. Mayo Clinic Research’s magazine, 2016/05/02/