No ho sabem del cert, perquè no ho va explicar mai. Potser no ho comentà en el seu llibre de memòries perquè ho considerava una obvietat, ja que es podria suposar que el fet d’anar a Madrid era una promoció personal de caràcter professional perfectament lògica.

A Barcelona no hauria pogut progressar (Fig.1). No hi havia diners per muntar-li un institut de recerca, com es va fer amb Pasteur i amb Koch a Paris i a Berlin, respectivament. En el temps que va estar a Barcelona, va veure que la Universitat de Barcelona no va fes res per millorar les condicions de treball i de recursos per investigar.

No tenim informació del grau en que poguessin influir, en ell i en la seva dona, alguns fets familiars, com la mort de la seva filla Enriqueta d’una meningitis tuberculosa als 2 anys, durant la seva estada a Barcelona (Fig.2).

Segurament a Ramón y Cajal li devia caure malament que no se li proposés ingressar com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Mai el van proposar i no coneixem les raons per aquesta conducta atípica, perquè en aquell temps no hi havia a Barcelona ningú amb més mèrits que Cajal per ser acadèmic.

És possible que aquesta circumstància no fos l’única que causés una incomoditat a Cajal, que atribuiria a una falta de simpatia cap a la seva persona, per part dels metges catalans, que haguessin vetat el seu ingrés a l’Acadèmia.

No sé en quina mesura poden haver influït en aquest fet els articles que va publicar Cajal en el Noticiero Universal, criticant amb males maneres la vacuna que Jaume Ferran va utilitzar en la prevenció del còlera al País Valencià, que estava patint una epidèmia de còlera uns anys abans (Fig.3).

Quan l’epidèmia de còlera de València amenaçava estendre’s cap a l’Aragó, la Diputació de Saragossa li va encarregar un informe sobre la prevenció del còlera. Cajal va preparar un informe impecable, en el que demostrava la seva expertesa en Bacteriologia (Fig.4).

Costa d’entendre que Cajal busqués la confrontació amb Ferran en criticar la forma com havia preparat la vacuna del còlera. Ferran va utilitzar una vacuna de germens vius i atenuats, mentre que Cajal preferia les vacunes preparades amb germens morts, perquè d’aquesta manera augmenta la seguretat de la vacunació.

Cajal utilitza la premsa, no les revistes científiques per demostrar la seva discrepància amb Ferran, fet que suggereix que el públic que buscava era el de lectors de diaris i no de metges.

Referències

Elvira Rocha Barral. Santiago Ramón y Cajal a Barcelona. Ciències, 2008; 11: 23 – 28.