Eliza Maud “Elsie” Inglis havia nascut a l’Índia, als peus de l’Himàlaia, on el seu pare era funcionari del Servei Civil britànic. La família torna a Escòcia el 1878, quan l’Elsie té 14 anys, perquè el pare es retira de la East Indian Co. on treballava.

El 1887, s’inaugura l’Escola de Medicina per dones d’Edimburg, que posa en marxa la Dra. Sophia Jex – Blake. Elsie s’hi inscriu però, descontenta amb l’estil de governança de Jex-Blake, deixa l’Escola i acaba la carrera a l’Edimburg College of Medicine for women, que ha fundat el seu pare sota els auspicis de l’Scottish Association for the Medical Education for women, i que rep l’ensenyament clínic a la Royal Glasgow Infirmary, on completa la seva formació amb Sir William Macewen (Fig.1), famós cirurgià de Glasgow, un dels deixebles de Lister.

El 1892, obté la graduació en medicina. Té 27 anys, i supera amb èxit els exàmens del Royal College of Physicians i del Royal College of Surgeons d’Edimburg. Troba feina com a resident a l’Elizabeth Garrett Anderson’s New Hospital for women a Londres, però l’any següent marxa a Dublin, on pot accedir al servei d’Obstetrícia del Rotunda Hospital.

Ha de tornar a Edimburg el 1894, a fer d’infermera del seu pare que està en fase terminal, i pot aprofitar per donar classes de Ginecologia al Medical College for women, obre una consulta privada i també una maternitat per dones i noies pobres, de nom The Hospice (Fig.2) i que disposa de quiròfans i de vuit llits.

Exerceix en aquesta institució fins que es produeix una epidèmia de poliomielitis, per això és contractada com a consultora al Bruntsfield Hospital.

El 1913, fa un viatge als Estats Units per visitar maternitats.

Descontenta del nivell assistencial de la sanitat per dones, s’inicia en l’activisme polític en el moviment sufragista, acompanyant Millicent Fawcett, líder del moviment sufragista britànic (Fig.3).

Quan comença la Primera Guerra Mundial, té 50 anys i encara és capaç d’organitzar una xarxa de Scottish Women’s Hospitals (Fig.4). Va a Sèrbia amb el seu equip, format per dones dels moviments sufragistes, on organitza equips mèdics encarregats de millorar la higiene de les casernes militars, que determina una reducció de la incidència de tifus i altres malalties infeccioses (Fig.5).