La mort del general Prim, el dia 27 de desembre de 1867 en l’atemptat del carrer del Turco a Madrid, va ser un dels fets més rellevants i més negatiu a l’Espanya del segle XIX, perquè es va fer desaparèixer un dels homes més brillants del país, algú que hagués recuperat el prestigi d’Espanya i hagués introduït el progrés industrial i econòmic, la democràcia i l’ensenyament modern (Fig.1).

Prim neix a Reus el 1814, fill d’un notari. Ingressa a l’exèrcit als 19 anys, durant la primera guerra carlina (1883 – 1840) que va ser motivada per l’afany de ser rei del duc de Montpensier, Antoni de Borbó, casat amb la germana de la reina Isabel II, que no acceptava l’anul·lació de la llei sàlica, vigent fins 1830, que donava la corona d’Espanya a la seva cunyada, la infanta Isabel.

Prim debuta com a militar en la primera guerra carlina, en la que l’exèrcit dels partidaris d’Antoni de Borbó està comandat pel general Zumalacàrregui, i l’exèrcit isabelí pel general Espartero al País Basc i Navarra, i el general Cabrera a Catalunya i el Maestrat.

Prim va demostrar en aquesta guerra una valentia notable. Al final de la guerra, és ascendit a coronel, amb només 25 anys (Fig.2). Entra en política dins del partit liberal, i és elegit diputat per Vic el 1840, i per Tarragona el 1841.

El 1843, és nomenat governador de Barcelona, on reprimeix les bullangues que es formen a la ciutat. El 1847, és nomenat governador de Puerto Rico on reprimeix violentament un motí dels esclaus negres.

El 1848, torna a Espanya i, el 1850, és elegit diputat a Corts. Participa amb l’heroisme i la valentia que el caracteritza en la Guerra del Marroc.

El 1866, es produeix una crisi política i financera, causada pels errors del partit de dretes, la Unió liberal, liderada pel general O’Donnell, i el partit moderat de Navarro, que no permetia la concessió de crèdits, i una crisi industrial del sector tèxtil català per la manca de cotó. La reina és destronada el 1868, el general Serrano assumeix el càrrec de regent (Fig.4), i Prim el de president del govern provisional i ministre de la guerra.

Prim és un monàrquic progressista. Creu que Espanya necessita un rei i es compromet a buscar-ne un a les cases reials europees, que sotmetrà a la votació dels diputats, en contra del que pensa el sector de diputats republicans liderat pel director del diari El Combate, el diputat José Paúl y Angulo. Prim aconsegueix convèncer una majoria de diputats que la persona que ell proposa és la més adequada, un membre de la família de Savoia, fill del rei d’Itàlia, que guanya la votació a les Corts i es compromet a venir a Espanya on regnarà amb el nom d’Amadeu I. Prim queda satisfet de mantenir una democràcia monàrquica amb un rei a qui no es veuen els defectes dels borbons.

Malauradament les expectatives de Prim de que en el nou regnat s’aconseguissin els seus objectius polítics, com la llibertat d’ensenyament, l’ampliació del nombre de professions, la reforma sanitària, la reducció de l’analfabetisme i el foment de l’ensenyament de postgrau a l’estranger, no es compleixen.

Prim abandona la seu del Congrés de diputats la tarda del 27 de desembre de 1870. El porta a casa seva una berlina, on va acompanyat del seu ajudant i del general Moya, sense protecció ni escolta. En passar pel carrer del Turco, la seva berlina es queda bloquejada per l’acció de dos carruatges, que impedeix que la berlina de Prim es mogui (Fig.5).

S’hi acosten uns individus amb trabucs que disparen per les finestres. Prim queda ferit pels trets, que li destrossen el muscle esquerre. Finalment la berlina de Prim pot alliberar-se i fugir.

Prim és dut a casa seva on hi arriba conscient i capaç. Malgrat el dolor, puja les escales rebutjant l’ajuda del servei de la casa. La ferida sagna profusament, provocant una anèmia que causarà la pèrdua de consciència del general

Immediatament el seu metge neteja la ferida i aplica un embenat, però no pot neutralitzar la pèrdua de sang que s’ha produït.

El general Serrano, que ha estat informat, es presenta a casa i obliga la família i els ajudants de Prim a tancar la casa, no rebre visites i no informar ningú de l’estat clínic del ferit. Ordena que no parlin de l’evolució de Prim fins que hagi arribat el rei Amadeu I. Igualment ordena l’almirall Topete que reculli el nou rei al port de València on ha de desembarcar un parell de dies més tard.

Es diu que Prim morí al cap de dos dies, però la gravetat de la ferida i la pèrdua hemàtica produïda, fan més versemblant pensar que morís aquella mateix nit.

Encara no sabem qui va ser responsable de la mort de Prim, ni qui va disparar, qui va organitzar l’atemptat, qui va impedir que es descobrís el màxim culpable, però el dia 14 de maig hi haurà a les 18 hores un acte organitzat per la secció de metges sèniors del Col·legi, en el que el Dr. Josep Arimany, forense i dermatòleg expert en el general Prim, i jo mateix, farem una sessió a la sala d’actes del COMB per exposar quin són els arguments per atribuir la responsabilitat criminal de la mort de Prim al general Serrano i al duc de Montpensier. Us hi esperem.