Una de les aportacions més útils de la cirurgia espanyola fou la cirurgia de les ferides de guerra, que no era una cirurgia gaire coneguda perquè pocs cirurgians l’havien efectuat abans que esclatés la Guerra Civil espanyola. S’ha dit que l’inventor d’aquest procediment fou el cirurgià Manuel Bastos, que el va introduir durant la Guerra Civil.

En la Primera Guerra Mundial, un cirurgià americà, Winnet Orr (Fig.1), va aplicar-lo profusament amb bons resultats, per això es coneixia com mètode d’Orr. Bastos la utilitza inicialment en la guerra del Marroc (Fig.2), on va ser enviat a primera línia. Els seus col·laboradors també la fan servir.

El 1936, Bastos publica la seva experiència en el llibre “Las heridas por armas de fuego”, on descriu amb detall el seu mètode: primer extirpació del teixit lesionat en les ferides, descrit inicialment per Friedrich von Esmarch, seguidament oclusió de la ferida amb un apòsit estèril, i immobilització amb escaiola. Segurament per aquesta raó també es denominava al procediment “mètode espanyol”.

El llibre de Bastos fou seguit per tots els cirurgians espanyols durant la guerra d’un i altre bàndol. Els ferits eren curats en el lloc on havien estat ferits, de manera que, quan eren atesos en els hospitals de rereguarda, en treure el guix i l’apòsit, la ferida tenia bon aspecte i rarament s’havia infectat.

Trueta és qui se’n va beneficiar més del mètode de tractar les ferides obertes (Fig.3), perquè era un tractament força agraït, des del punt de vista dels resultats. El 1938, també publica el seu llibre ”El tractament de les ferides de guerra”, que el 1939 va sortir traduït a l’anglès. El llibre de Trueta, en el que mencionava Bastos, va tenir molt més recorregut que l’obra del mateix Bastos, malgrat Trueta mencionava l’obra de Bastos.

La difusió d’aquest llibre explica que el nom de Trueta, relacionat amb aquest tractament, fos molt més utilitzat que el de Bastos. Aquest se sentia molt frustrat que el seu nom fos menys conegut que el de Trueta. Bastos va ser sancionat per haver estat un metge destacat a l’Espanya republicana, però més endavant se li va dedicar un segell d’homenatge a la sèrie metges espanyols.