A Catalunya tenim poc desenvolupada la qualitat de reconèixer els nostres conciutadans que han fet coses de mèrit en la seva carrera professional.

Catalunya és un país petit però ha donat bastants homes i dones il·lustres en gairebé tots els camps del saber. En el camp de la medicina en podem trobar més de mitja dotzena, que van ser grans metges, creatius, bons docents, persones compromeses amb el país. No obstant n’he escollit sis, que no coneix gairebé ningú fora de l’àmbit mèdic: Jaume Ferran, Ignasi Barraquer, Hermenegild Arruga, Agustí Pedro Pons, Josep Trueta i August Pi Sunyer.

Jaume Ferran és qui fabricà la primera vacuna humana escalfant cultius de vibrió colèric, obtingut de femta de pacients. Va ser el primer en aplicar aquesta vacuna en persones de la Comunitat Valenciana (Fig.1), on l’any 1885 començava una nova epidèmia de còlera.

Més tard fou nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, creat per l’Ajuntament de Barcelona, del que en fou expulsat per conflictes amb els sanitaris que treballaven amb ell que discutien el rigor científic del seu treball.

Ferran no pogué ser el Pasteur català, segurament això va afectar negativament el seu caràcter i va contribuir a posar una capa de menysteniment sobre la seva personalitat mèdica.

Josep Trueta és clarament un dels catalans científics més universals. Encara que no fos l’inventor de la cura oclusiva en les ferides de guerra de les extremitats, que ha canviat el pronòstic d’aquesta lesió, sí que va tenir molta influència en la difusió d’aquest procediment des de la seva càtedra d’Ortopèdia a l’hospital d’Oxford, on treballava durant la Segona Guerra Mundial.

Trueta va poder investigar aspectes de gran importància clínica, com la circulació renal o la síndrome d’aixafament (crush syndrome), que cursa amb insuficiència renal. Quan va ser jubilat per raons d’edat a l’hospital d’Oxford, va tornar a Espanya, on va quedar molt decebut al no haver-hi ningú que volgués aprofitar la seva experiència i li oferís un lloc on investigar.

Catalunya ha tingut metges que han tingut molt prestigi popular i molta clientela privada, com els oftalmòlegs Arruga i Barraquer, i com Pedro Pons, un internista amb una capacitat diagnòstica considerable.

D’aquests en queda el prestigi dins la professió mèdica, però segurament en queda molt poc entre les classes populars, excepte el nom de Barraquer, que era el més conegut degut a la Clínica d’Oftalmologja, del carrer de Muntaner, on venien a visitar-se gent de tot el món.

D’August Pi Sunyer és més comprensible l’oblit perquè era un investigador i no un metge de malalts, malgrat ser un dels primers catalans amb prestigi fora de les nostres fronteres.

He de confessar als lectors d’aquest blog que a mi em fa ràbia aquesta situació d’oblit de persones que van contribuir a fer del nostre país un lloc millor. Considero que l’oblit és una falta de respecte i a més és un gran error patriòtic.

Crec que aquests personatges podrien ser utilitzats com a mirall en el que prendre exemple. Servirien per augmentar la nostre autoestima col·lectiva.

Jo proposaria al govern de la Generalitat que creés una Direcció General de Memòria Històrica, adscrita a la Conselleria de Cultura, encarregada de recordar els personatges que han contribuït a fer de Catalunya un país ordenat, bo per viure-hi.

Aquesta Direcció General hauria de vetllar perquè els grans homes i dones tinguin un carrer amb el seu nom, s’editin llibres amb les seves obres i biografies que permetin conèixer-los, organitzin reunions acadèmiques o lúdiques per fer-lo recordar, i altres activitats a cavall entre reunions acadèmiques i sessions d’homenatge. També haurien d’anar buscant noms per salvar-los de l’oblit. Mentre escrivia aquest ratlles, m’he adonat que havia d’afegir dos noms a aquesta primera llista de 6. Són els Drs. Jaume Raventós, descobridor de l’Halotane i el Dr. Frederic Duran i Jordà, organitzador del primer Banc de sang, de la primera agrupació de donants de sang i del transport de la sang a distància .