La visió de la cara del Dr.Ferran quan era gran no suggereix que fos un home satisfet, content amb la seva obra, que va ser d’una magnitud extraordinària per l’època en que es va fer i pels pocs recursos de que disposava (Fig.1).

Ferran comença una carrera de científic quan ja feia anys que era un metge de capçalera rural, amb expertesa en oftalmologia i electroteràpia. S’havia aficionat a la bacteriologia llegint articles de Pasteur i altres científics francesos publicats als Comptes Rendus de l’Académie de Sciences.

En un petit laboratori que ha muntat a casa seva, a Tortosa, reprodueix alguns procediments que ha llegit sobre tot la producció de vacunes, per poder combatre malalties dels animals, com el carboncle de les vaques o el rouget del porc (o erisipela del porc). De fet, l’any 1892, aplicarà amb èxit aquesta vacuna a Mallorca, on es desplaçà a petició del president de la Diputació per combatre una epidèmia de rouget en els porcs de l’illa.

Gràcies al premi que li va concedir la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1884 pel seu treball Memoria sobre el parasitismo bacteriano, l’Ajuntament de Barcelona l’inclou en una Comissió creada per estudiar una epidèmia de còlera que afecta a Marsella i a Toló.

Ferran aprèn a Marsella a identificar el bacil del còlera a la femta dels malalts i a cultivar-lo. S’enduu mostres de cultius a Barcelona, amb els que prepararà una vacuna escalfant a 35º cultius de vibrió colèric. S’autoinocula aquesta vacuna i l’injecta al seu col·laborador Innocenci Paulí i a membres de la seva família, sense que cap persona vacunada presenti efectes adversos (Fig.2).

Presenta el treball “Estudis sobre el còlera” que llegeixen metges de València, que el criden perquè vagi a vacunar a valencians que estan patint una epidèmia de còlera. Comença la seva campanya de vacunació a Alzira el mes d’abril de 1885. Aquesta és la primera campanya de vacunació poblacional que s’ha fet en persones amb una vacuna obtinguda en el laboratori.

A Alzira van haver-hi 24 morts entre 13.000 vacunats i 206 dels 500 no vacunats. Malgrat aquest resultat tan espectacular, es va posar en marxa una campanya de desprestigi, fomentada inexplicablement per Santiago Ramón y Cajal, basada en arguments ridículs, que va acabar amb un decret del ministre de governació Romero Robledo, del partit conservador, que fixava que les inoculacions amb la vacuna només les podia fer personalment Ferran. Això era clarament un equivalent a una prohibició, i Ferran decebut torna a Tortosa.

Els crítics de Ferran consideraven que no podia ser que algú pogués fer una vacuna a Espanya, amb un coneixement científic tan limitat, ja que Ferran no provenia de cap institució científica, era només un aficionat sense pedigree acadèmic, i se’l considerava un aprofitat perquè volia cobrar a cada vacunat l’import de la vacuna. Algunes d’aquestes afirmacions podien resultar certes, però els resultats del programa de vacunació demostraven que la vacuna de Ferran va salvar moltes vides, i n’hauria salvat més si no haguessin bloquejat el programa de vacunació (Fig.3).

Si es busquen les raons de la campanya denigratòria contra Ferran només podem trobar les següents: 1) enveja que un metge de poble, que no pertany al mon acadèmic, fabriqui una vacuna tan útil, i que sigui el primer del món en aconseguir-ho; 2) irritació contra Ferran, perquè era un home antipàtic, de poques paraules, i amb secretisme, que no va voler donar informació sobre la seva vacuna als membres d’una Comissió francesa que l’havia visitat a Alzira; 3) no haver sabut crear una xarxa àmplia de deixebles a partir de fer-se conegut publicant articles en revistes de força difusió, com feien els bacteriòlegs de la seva època, Pasteur, Koch, Ehrlich, Roux o Metchnikov, i 4) no era molt hàbil per obtenir recursos públics per aconseguir que li muntessin un Institut de Recerca per fer vacunes.

És possible que la falta d’una formació sistemàtica com a bacteriòleg i no haver estat en cap centre europeu de prestigi en l’etapa formativa li creés un sentiment d’inseguretat que el feia reaccionar malament contra les crítiques, i a no reconèixer els seus errors.

El 1887, l’Ajuntament de Barcelona crea el Laboratori Microbiològic Municipal, i li ofereix la direcció (Fig.4), però el destitueix el 1905, per no saber resoldre els conflictes del personal mèdic.

La falta de suports internacionals explica que donessin el premi Bréant de 1886 al millor treball sobre el còlera al rus Haffkine, que havia estat a l’Institut Pasteur i que havia fet una vacuna anticolèrica pràcticament igual a la del Dr. Ferran. Quan aquest va escriure al jurat reclamant la prioritat del descobriment de la vacuna del còlera, li van concedir, amb retard, el premi de l’any 1907.

Malgrat aquests mèrits, el món científic i acadèmic espanyol i català mai el va tenir en compte, i no el consideraren dels seus. Molts anys desprès de la seva mort, s’ha reivindicat la figura de Ferran, i s’ha posat el seu nom a carrers, hi ha monuments dedicats a ell (Fig.5), i moltes escoles es diuen Jaume Ferran. Però segurament hauríem de tenir més present el metge que ha fet més per la medicina catalana i pels seus ciutadans.