Chisolm va escriure, l’any 1861, un llibre “A Manual of Military Surgery”, amb el que van aprendre a curar les ferides de guerra els metges dels dos bàndols de la Guerra de Secessió dels Estats Units (Fig.1).

Chisolm havia nascut el 1830 a Charleston (Carolina del Sud) i es va graduar el 1850 al Medicine College of South Caroline. Immediatament marxa a Europa, on aprèn com es tracten en els hospitals de Milà els ferits de les batalles de Magenta i Solferino durant la guerra entre l’Imperi Austríac i l’aliança franco-piemontesa el 1859.

Torna als Estats Units i obté la càtedra de cirurgia del Medical College of South Caroline. Ingressa a l’exèrcit confederal en qualitat de metge, i es manté en aquest lloc durant tota la guerra. És a principis del conflicte bèl·lic que publica el seu Manual, que a més de les experiències de la seva estada a Itàlia, conté la seva pròpia experiència durant els mesos en que ha estat militaritzat. El llibre té un èxit extraordinari (Fig.2). És com el llibre de text per als metges dels dos bàndols en guerra, i ha de ser reeditat els anys 1861, 1862 i 1864.

Durant la seva participació en la guerra, dissenya un inhalador de cloroform, per estalviar al màxim aquest anestèsic, l’ús del qual estava restringit en l’exèrcit confederal. L’inhalador és molt senzill, ocupa poc espai i amb les dues prolongacions que s’introdueixen als narius (forats del nas) no es perd anestèsic com quan l’apliques en un cotó o en un plec de gases (Fig.3).

Després de la guerra, Chisolm recupera la seva càtedra de cirurgia i pot accedir al càrrec de president de la Societat Mèdica de Carolina del Sud (1865 – 1867). El 1868, instal·la la seva residència a Baltimore perquè considera que tindrà més expectatives de treball que a Carolina del Sud.

El 1871, viatja novament a Europa per aprendre oftalmologia i otorrinolaringologia, amb la intenció de dedicar-se a aquestes especialitats. En tornar a Baltimore, funda un hospital benèfic presbiterià, dedicat a tractar malalties dels ulls, l’oïda i la gola a malalts de pocs recursos (Fig.4).

Chisolm va patir un ictus el 1894, del que no es va recuperar íntegrament, i que el va obligar a deixar la feina.

Referències

W. Curtis Worthington. Confederates, chloroform and cataracts: Julian John Chisolm. (1830 – 1903). Southern Med. J., 1986; 79: 748 – 752