L’efecte Matilda és un terme introduït l’any 1993 per Margaret W. Rositer (Fig.1), una investigadora de la ciència, per designar la manca de reconeixement del treball científic fet per dones, que s’atribueix a col·legues masculins.

Va posar el nom d’efecte Matilda a aquesta situació per assimilació a l’efecte Mateu, que havia proposat el sociòleg Robert K. Merton, l’any 1968, a la revista Science per descriure el fet que els treballs dels autors ja coneguts tenen millor valoració que els d’autors poc o gens coneguts. Aquesta diferent valoració determina que els científics coneguts, o que ja tenen un prestigi fet, tinguin més facilitats per obtenir beques pels seus col·laboradors o finançament pels seus projectes de recerca, que no pas els menys coneguts, que són qui més ho necessitarien. El nom d’efecte Mateu es basa en una paràbola de l’evangeli segons Sant Mateu (Mateu, 25: 14-30), que diu: “……a qui més té, més se li darà, però al que no en té, se li traurà el que té”.

Rositer utilitza el nom de Matilda per fer un homenatge a la sufragista nord-americana Matilda Joslyn Gage, (1826 – 1898) (Fig.2), que havia estat una lluitadora antiesclavista, i anys més tard s’embarca en la lluita en favor dels drets de les dones, especialment el dret de vot.

Ella no podrà exercir aquest dret fins que, el 1880, ho pot fer en unes eleccions de membres del consell escolar de la zona on vivia. Matilda Gage escriu un assaig “La dona com invident” en el que Rositer s’inspira per descriure la falta de reconeixement dels treballs científics de les dones, els mèrits dels quals s’atribueixen als seus col·legues masculins.

L’efecte Matilda es dona en tots els camps de la ciència. Sovint passa desapercebut, però en d’altres ocasions la injustícia és tan flagrant que arriba a fer-se coneguda. Segurament els casos més espectaculars són els de premis Nobel concedits al director d’un grup de treball, sempre un home, que s’ha beneficiat del treball d’una col·laboradora, que com a mínim també hauria d’haver estat també premiada, i no ho va ser.

En alguns d’aquests casos l’home o els homes premiats ni tan sols han mencionat en el seu discurs d’agraïment, la participació d’una dona en el seu treball, assumint ells en exclusiva el mèrit del treball premiat.

Segurament el cas més escandalós en medicina és el del Premi Nobel concedit a Watson, Crick i Wilkins (Fig.3), que no van mencionar el mèrit de Rosalind Franklin (Fig.4) en el descobriment de l’estructura helicoidal de l’ADN, motiu pel que els van premiar, sinó que, a més, la van tractar amb desconsideració per qüestions independents del treball en el laboratori, un cop ja havia mort de forma prematura als 37 anys d’un càncer de matriu,.

Per més inri, sembla que Watson es va apropiar de troballes d’ella quan va entrar subreptíciament al despatx de Rosalind, i que li van permetre acabar la seva investigació.

Casos menys obvis que els que s’han produït en la història dels premis Nobel es donen molt en la medicina acadèmica, on les dones tenen menys oportunitats que els homes per accedir als llocs de direcció dels equips, perquè els seus currículums poden estar artefactuats negativament, quan col·legues masculins s’han atribuït els mèrits dels treballs d’elles, com pot ser modificant l’ordre dels autors en les publicacions.

En l’article dedicat a Marthe Gautier (10 març 2021) comentava el robatori de material per part del Dr. Lejeune, que es va atribuir a ell mateix el descobriment que la síndrome de Down es deu a una trisomia 21, troballa que en realitat era de la Dra. Gautier, malgrat la qual cosa ell va signar en primer lloc l’article on es presentava aquest descobriment.

Un altre exemple d’injustícia es el que va patir la Dra. Nettie Stevens (Fig.5) que va descobrir el sistema XY de determinació del sexe, descobriment que es va atribuir al genetista Thomas Hunt Morgan.

El llistat de metgesses dedicades a la ciència que han patit un efecte Matilda podria ser molt llarg . Proposo que elaborem aquesta llista conjuntament amb els lectors d’aquest blog, fent servir l’apartat de Comentaris perquè qui en conegui algun, l’exposi amb un cert detall, al menys incloent el nom de la metgessa, el nom del que s’apropia del seu treball, el centre de treball on van succeir els fets, l’any en que succeeix i el tema que se li han apropiat.

Amb aquesta dades podrem fer una entrada del blog, i eventualment si hi hagués prou material, publicar un article, en el que es faria constar el nom de tots i totes que hagin aportat dades, i d’aquesta manera, difonent dades, contribuiríem a la lluita contra l’espoli a les metgesses que fan ciència i que legítimament esperen que se’ls hi reconeguin els mèrits.

Referències

Rossiter, Margaret W. (1993). «The Matthew/Matilda Effect in Science». Social Studies of Science (Londres: Sage) 23: 325-34

 Lincoln, Anna, et. al. (2012). «The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s». Social Studies of Science 42 (2): 307-320.