Aquest any se celebra el 250 aniversari del naixement a Puigcerdà de Francesc Piguillem, l’introductor de la vacuna de la verola a Catalunya. Aquest mèrit se li hauria de retribuir amb alguna manifestació que recordés el seu nom. Si em deixessin opinar, jo proposaria que posessin el nom de Francesc Piguillem a l’hospital transfronterer de Puigcerdà.

Francesc Piguillem era el fill del metge de Puigcerdà. Tant ell com el seu germà petit Josep es feren metges a la universitat de Cervera, l’única existent a Catalunya el 1790. Francesc Piguillem té només 19 anys quan es gradua. A Cervera, l’ensenyament es fa llegint i comentant en llatí els texts clàssics, però com que no hi ha hospital, els alumnes han de cursar prèviament un primer any d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona i després continuar a Cervera.

Quan ja és metge, el jove Piguillem exerceix al costat del seu pare a Puigcerdà, vila fronterera amb una forta guarnició militar incrementada per la Guerra Gran que va patir entre els anys 1793 i 1795.

S’ha dit que, acabada la Guerra del Francès, fa estades a Montpeller o a París, però no han estat confirmades documentalment, i potser Piguillem va substituir les estades fora per una intensa relació epistolar amb metges francesos i amb la lectura de publicacions que li permeten conèixer la medicina europea del seu temps.

Piguillem és ambiciós i vol baixar a Barcelona a exercir. Presenta un treball sobre un estudi epidemiològic fet a la Cerdanya pel que és premiat el 1791 per l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona, nomenant-lo acadèmic corresponent. Dos anys més tard el premien novament per un treball sobre les barretes, nom amb que es coneixia el trisme o tètanus neonatal. Piguillem situa, per primera vegada, el seu origen en el tall incorrecte del cordó umbilical, segurament amb un instrument brut.

Manté contactes amb França llegint les publicacions que apareixen sobre la vacuna de la verola descoberta per Jenner i també coneix l’experiència del metge francès François Colon que ha administrat al seu fill la primera vacuna francesa i publica l’experiència amb consells i comentaris. Piguillem tradueix l’Essai sur l’innoculation de la vaccine, llibre escrit per Colon, que dedica a ”todos los médicos de España, para que verifiquen las utilidades que promete este descubrimiento admirable’.

Piguillem demana virus vacunal a Colon i, quan el rep el 3 de desembre següent, inicia la vacunació en quatre nens de Puigcerdà. Tot seguit exposa la seva experiència a Cartas a la Señora, que és la mare dels nens vacunats.

Aviat Piguillem necessita ampliar el seu camp d’actuació i decideix traslladar-se a Barcelona, havent vacunat en alguns indrets del camí, però és mal rebut per l’Acadèmia de Medicina perquè no accepta la nova pràctica i li retreu estar influenciat per “François Colon, un metge jove i principiant i tot just sortit de les escoles de París”. La febre groga és una altra àrea d’interès per Piguillem, i el 1803 estudia un brot epidèmic que va afectar el port de Barcelona.

Piguillem es relaciona més directament amb Madrid on, el 1816, presenta a la Real Academia Nacional de Medicina una nova Memòria sobre la vacuna i, tres anys més tard, és elegit membre del Real Colegio de Medicina i, també, com a metge honorari de la Reial Cambra. El 1817, quan mor Carles Nogués, cap de la Subdelegació de Medicina de Barcelona i catedràtic de Clínica de l’Escola a càrrec de l’Acadèmia, es fa córrer la veu que Piguillem serà designat com el seu successor sense haver fet les oposicions reglamentàries. La notícia irrita l’Acadèmia perquè pretén que el càrrec sigui per a un dels seus i acusa Piguillem de ser infidel ‘al Rey Nuestro Señor y a la nación española’ i, també, el titlla d’afrancesat. Finalment, Piguillem és nomenat i comença el curs el primer de juliol de 1817, amb els programes dictats des de Madrid i fent les pràctiques en uns pocs llits cedits per l’Hospital de Santa Creu. Piguillem resisteix les noves protestes de l’Acadèmia i, a més, es fa càrrec de la Subdelegació de Medicina amb dret a fer els exàmens de revàlida de l’antic Protomedicat.

Malgrat la seva participació en el desenvolupament de la Medicina Clínica al nostre país, la figura de Piguillem és molt poc coneguda més enllà del seu protagonisme en la propagació de la vacuna antivariolosa a Catalunya. També es mèrit seu haver facilitat moltes dosis de vacuna que permeteren una vacunació massiva a Tarragona efectuada pel brigadier de l’armada Joan Smith Sinnot, director de les obres d’ampliació del Port de Tarragona (Figs. 3 i 4).

Piguillem fou l’introductor de l’ús de l’estetoscopi que acabava d’introduir Laennec i que li havia explicat un amic francès, Etienne Pariset, membre d’una comissió francesa d’experts en febre groga que passà per Barcelona camí de París, de tornada de Cadis on havia estudiat l’epidèmia de 1815.