La fototeràpia és un procediment terapèutic que consisteix en l’exposició de la pell a raigs ultra-violetes. Es va aplicar per primera vegada amb la finalitat de que la pell es posés més morena. Més que un procediment terapèutic és una maniobra cosmètica.

La seva utilització terapèutica està restringida al tractament de la hiperbilirubinèmia no conjugada que pot aparèixer en els nadons, com a conseqüència d’hemòlisi o d’una immaduresa del sistema enzimàtic de la glucuroniltransferasa hepatocel·lular, que no permet convertir la bilirubina no conjugada que prové del catabolisme de la hemoglobina. La bilirubina conjugada per l’acció de la glucuroniltransferasa s’elimina per la bilis, però la bilirubina no conjugada no. Si els nivells sèrics de la bilirubina no conjugada són molt alts, ja sigui perquè hi ha una hemòlisi o el nen ha reabsorbit importants hematomes apareguts durant el part, els nivells massa elevats de bilirubina no conjugada poden provocar l’aparició d’un dany cerebral denominat kernicterus.

Es calcula que 6 de cada 10 nadons tenen icterícia neonatal, proporció que augmenta a 8 de cada 10 prematurs. Usualment la hiperbilirubinèmia no conjugada del nounat és inofensiva i transitòria, però si persisteix i és elevada, dona lloc al kernicterus. La fototeràpia converteix la bilirubina no conjugada en substàncies eliminables per la bilis.

El descobriment de la utilitat de la fototeràpia en el tractament de la icterícia neonatal és mèrit de Jean Ward, una infermera d’un hospital anglès (Fig.1).

Jean Ward era la supervisora responsable de la unitat de prematurs del Departament de pediatria de l’Hospital General Rochford d’Essex, i tenia el costum de treure els nens una estona al pati cada dia abans que arribessin els metges del departament (Fig.2). A l’hora del passi de visita, tots els nens estaven preparats per ser vistos pels pediatres, que mai van saber que els nens havien estat prenent el sol o l’aire abans que ells arribessin.

Jean li mostra el nen que estava molt pàl·lid i duia un bolquer de color blanc. En apartar el drap, es veu que la pell que estava tapada estava clarament groga, molt més que la resta. Era la pell on no tocava la llum del sol, que permetia veure que la pell groguejava.

Jean li digué al pediatra consultor (consultant), el Dr. Dobbs, que el nen estava ictèric, però que el color era menys groc després d’uns dies d’haver estat exposat al sol. El Dr. RH Dobbs es va dedicar a mesurar la bilirubina no conjugada de la sang de nens que estaven ictèrics o subictèrics, i va observar que la exposició a la llum determinava una caiguda més ràpida dels nivells sèrics de la la bilirubina que en els que no estaven exposats a la llum solar.

Dobbs no va estudiar més aquest tema, però tingué una carrera brillant. Anys més tard, va ser director de la revista Archives of diseases of the Children i professor de Salut Infantil en una Universitat de Nigèria. La infermera havia nascut a San Francisco (Estats Units) el 1919, i es va graduar a Los Angeles com infermera. Ja era una professional preparada quan es desplaça a Anglaterra i és contractada a l’hospital on va fer el seu descobriment. És una descoberta feta per una infermera, fet poc usual i que mereix ser reconegut.

Aquesta observació, i altres que van ser recollides en la unitat de fototeràpia creada en la unitat de prematurs de l’hospital d’Essex, es va publicar el 1958 a la revista Lancet. Avui dia es considera que és fonamental l’ús de la fototeràpia en els nens amb icterícia congènita del nounat i totes les unitats pediàtriques tenen unitats de fototeràpia.

Referències

Cremer RJ, Perryman PW, Richards DH. Influence of light on the hyperbilirubinemia of infants. Lancet 1958; 1: 1094–1097

McDonagh AF. Phototherapy: a new twist to bilirubin. J Pediatr 1981; 99: 909–911..