El Dr. Reventós va ser un metge amb una dedicació notable a la sanitat catalana (Fig.1). Va ser primer un metge d’hospital, cirurgià toràcic a l’Hospital de Sant Pau, amb una formació acadèmica important, amb estades a centres estrangers de categoria. Reventós viatja a Lió per a treballar amb el professor Paul Santy de l’Hôpital Édouard Herriot. Després, el 1959, assisteix al Servei de Cirurgia Cardíaca del doctor Walton C. Lillehei de la Universitat de Minneapolis, als Estats Units, on no només es forma en Cirurgia Cardíaca i Toràcica, sinó que també es vincula al Laboratori de Cirurgia Experimental.

Després d’un curs de gestió hospitalària, descobreix una activitat per la que creu tenir habilitats, i abandona la cirurgia per dedicar-se a aquest camp nou.

Té diferents càrrecs del Departament de Sanitat (després Salut) de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat, sempre a Catalunya, en els que sempre demostrà una capacitat negociadora i una bona voluntat per resoldre problemes. També a l’ajuntament de Barcelona.

Finalment enceta una faceta investigadora sobre la història dels hospitals catalans, que cristal·litza amb l’edició d’una sèrie de volums, finançats pel Departament de Salut, que van ser molt apreciats pels interessats en la història del nostre país.

Era fill d’un famós tisiòleg de Barcelona, Jacint Reventós i Bordoy, metge de l’Hospital de la Santa Creu, membre dels cercles culturals de la ciutat i metge i amic de Picasso (Fig.2).

Després de la mort del Dr. Reventós Conti, succeeix el que passa amb moltes persones que en vida van ser molt valorades: l’oblit dels qui el van conèixer i el desconeixement més absolut entre els més joves i els que no havien tingut la oportunitat de conèixer-lo.

Crec que el Cinto Reventós és una de les grans personalitats sanitàries d’aquest país. Home de cultura considerable, excel·lent escriptor, sanitari entregat, mereixeria que el seu record fos més viu entre la professió mèdica catalana del que ho és.

El descobriment d’un exemplar manuscrit d’un volum de la sèrie de llibres d’Història dels hospitals de Catalunya, que no es va arribar a editar, permet fer-ne l’edició del volum sobre els hospitals de la Catalunya central. Jo pensava que no s’havia publicat tota la col·lecció de llibre sobre hospitals que el Dr. Reventós havia pensat escriure, perquè no havia tingut temps de fer-ho, però aparentment no havia tingut el temps per editar-los i ningú sabia que els manuscrits estaven tan ben guardats que no els han trobat fins ara (Fig.3).

M’agrada parlar avui del Dr. Jacint Reventós, pocs dies abans de l’acte que se celebrarà el dia 2 de maig a la tarda a la seu del COMB en homenatge al Dr. Jordi Gol, en motiu del centenari del seu naixement, perquè ell va ser el primer que va escriure un llibre sobre el Dr. Gol l’any 1981 “Jordi Gol. Metge per a una societat de persones” (Fig.4).

El Dr. Reventós va escollir aquest títol perquè el Dr. Gol, quan parlava del seu ofici, deia que ell era un metge de persones. Aquesta definició de la seva activitat personal volia expressar la visió que tenia el Dr. Gol del paper del metge, que no havia de ser només el d’un tècnic en fer diagnòstics i aplicar tractaments, sinó que també s’havia d’ocupar dels aspectes psicològics i emocionals que la malaltia els hi causava. No tenia gaire sentit per Gol, que els metges ens ocupéssim nomes del procés patològic dels pacients i ens desentenguéssim de les pors, les limitacions, les incògnites que la malaltia els hi ocasiona.

El Dr. Reventós coneixia el Dr. Gol des de que foren companys de batxillerat. En fa un retrat afortunat i amb un estil literari atractiu, com tenen altres llibres que ha escrit: “Dos infants i la guerra” (1974), en el que aporta els seus records i els del seu cosí Joan Reventós i Carner, polític socialista dels anys vuitanta, “Sempre el meu record. Personatges” (1995), semblances breus de catalans il·lustres que ell ha conegut i “Catalunya sense rencor” (1993), llibre dedicat a lectors no catalans en el que tracta d’explicar-los com és el nostre país.

Jo penso que, quan aquest volum estigui editat, haurem de fer una presentació d’aquest llibre, reivindicar la personalitat del Cinto Reventós, i guardar el seu record posant el seu nom a un centre sanitari de Barcelona, com podria ser un CAP que encara no tingui nom.