Conec el Pepe Terés des de 1962, quan vaig entrar com alumne intern a la Clínica Mèdica C, del professor Gibert Queraltó (veure aquesta entrada del blog de 3/4/24). El Pepe ja hi era. Havia acabat la carrera feia pocs mesos i era un metge assistent a la sala d’homes. El vaig conèixer, però no m’hi vaig relacionar fins que vaig acabar la carrera, el 1965, i tornar de l’estada a Paris amb el Dr. Josep Mª Bordas, company de curs meu i intern a la Clínica Mèdica C. L’element d’unió de nosaltres tres va ser el Dr. Joan Rodés, company de curs del Pepe Terés (Fig.1) i metge del servei del Professor Gibert.

Qui ens havia de dir llavors que conviuríem tants anys, professionalment i també fora de la feina. Aquesta convivència em permet parlar d’ell en aquest blog, saltant-me la regla de parlar només de gent que ja ha mort. Ho faig perquè penso que el Pepe Terés és un personatge que val la pena conèixer. Un metge competent, un home de criteri, d’una integritat moral màxima, a qui no he vist mai en tots aquests anys un comportament poc elegant o una expressió despectiva. En parlo aquí, perquè la meva admiració per ell voldria que fos compartida pels lectors d’aquest blog.

He dividit la vida del Pepe en cinc etapes consecutives: Internista, Hepatòleg, Catedràtic, Gestor i Deontòleg, si és que aquest terme existeix.

En Rodés i en Terés van començar aprenent a ser metge internista a la Clínica Mèdica C (primera etapa). Eren metges que prometien, i aviat varen arribar a cap de sala: en Rodés a la Sala de Dones, i en Terés a la d’Homes.

Pocs anys després, el 1969, ells dos, en Josep Mª Bordas i jo vàrem acordar constituir un grup de treball dedicat a l’àrea de la Medicina Interna que tenia menys gent que s’hi dediqués, l’Hepatologia, al que hi aniríem incorporant els alumnes interns de la càtedra més espavilats i amb més dedicació, quan acabessin la carrera (Fig.2). Això passava tres anys abans que es produís la reforma de l’Hospital Clínic dissenyada pel Dr. MA Asenjo.

Aquest dia podem dir que comença l’etapa d’Hepatòleg, la més llarga que va tenir el Dr. Terés. Va ser una etapa intensa. El 1971, creem la primera Unitat de Cures Intensives del Clínic, dedicada als malalts amb un sagnat digestiu o una hepatitis fulminant, que es va posar sota la direcció del Pepe. Aquell mateix any marxa a Paris a formar-se com un hepatòleg intensivista a l’Hôpital Beaujon, on hi havia un dels serveis d’Hepatologia amb més prestigi del món, que dirigia el professor Jean-Pierre Benhamou.

La UCI hepatològica del Clínic va adquirir un gran prestigi local, amb tramesa de malalts de tots els hospitals i amb una producció acadèmica considerable, amb publicacions a les revistes més destacades del món en Hepatologia.

Tots els metges del servei fèiem guàrdies de tarda i nit, mentre que als matins funcionava amb els residents del servei i el Dr. Terés. A la UCI es feia investigació puntera sobre la utilitat de mesures terapèutiques en el sagnat digestiu i en la insuficiència hepàtica greu.

La jubilació, l’any 1990, del Dr. Vilar Bonet com a cap de servei de Digestiu, permet al Dr. Terés accedir a aquest càrrec i deixar la seva dedicació a l’UCI, perquè el Toni Mas, un metge de la primera generació de metges incorporats a la Unitat d’Hepatologia, el va substituir amb plena eficàcia.

El 1992, en Terés experimenta un canvi professional important. Guanya les oposicions a catedràtic de Medicina (àrea Digestiu) de la Universitat de Barcelona, delegació de Lleida (Fig.3), càrrec que mantindrà fins la creació de la Universitat de Lleida el 1995, que l’obligava a desplaçar-se amb ferrocarril cada setmana a donar classe. El Pepe té gran estima per la docència, activitat que ha fet tota la seva vida, de manera informal, els primers anys amb els interns i els residents, que tenien tots en gran estima al Dr. Terés per las seva habilitat en fer diagnòstics, obtenint de l’examen clínic i de l’anamnesi la màxima informació possible, i la seva actitud de respecte i consideració envers els seus malalts. Ara, en aquesta tercera etapa de la seva vida, tindrà una dedicació a l’ensenyament més formal que abans.

El 1993, és elegit Director mèdic de l’Hospital Clínic, càrrec que ocuparà durant dos mandats, fins el 2001. Afortunadament no va tenir episodis traumàtics durant aquest període, el que li permeté fer una gestió constructiva, introduint iniciatives de força relleu, com la creació dels Instituts, que agrupaven serveis d’especialitats pròximes, o el Comitè d’Ètica Assistencial, que recollia queixes de malalts, metges i familiars de malalts, intervenia en la selecció dels donants vius per efectuar trasplantaments hepàtics i jutjava els protocols de projectes d’investigació i d’assajos clínics de medicaments.

Durant el seu mandat, s’incorporaren a l’Hospital Clínic la seu de la Maternitat, on es desplaça l’Obstetrícia i part de la Pediatria, i Sant Joan de Déu on hi va la Pediatria.

Finalment, amb la jubilació de la feina de metge el 2007, que el Dr. Terés va aplicar estrictament en la pràctica privada, comença l’última etapa professional. Fou la d’expert en Deontologia mèdica (Fig.4). Primer és un membre de la comissió invitat pel Dr. Padrós, president del Col·legi de Metges, el 2008.

Va durar la presidència del Pepe del 2014 fins el 2022, essent substituït per la Magda Campins. La seva presidència va ser molt productiva amb la publicació d’un gran nombre de documents de posició, informes i recomanacions. A continuació s’aporta un llistat d’aquests documents:

• Respecte per als malalts en situacions de conflicte als centres de salut – desembre 2014
• Sobre l’actitud antivacunació d’alguns professionals – novembre 2016
• Sobre les dites derivacions virtuals a l’atenció especialitzada des dels equips d’atenció primària – maig 2017
• Sobre la pràctica, per part de metges, de procediments terapèutics complementaris o no convencionals – novembre 2018
• Consideracions deontològiques en relació a la pandèmia de COVID-19 – març 2020
• Dignificar l’atenció a les persones grans fràgils i en final de vida en l’entorn residencial durant la pandèmia de COVID-19 – març 2020
• Consideracions deontològiques en relació amb informació, consentiment i consulta virtual durant la pandèmia de COVID-19 – maig 2020

El Dr. Terés passa part de la seva jubilació a Canyamars, una vila del Maresme, d’una vida intensa amb els seus néts, i participa activament en les activitats de l’Associació de Metges (i metgesses) jubilats de l’Hospital Clínic.