Jorge Francisco Tello fou un destacat científic espanyol que va patir un exili interior després de la derrota del govern legítim de la República el 1939 (Fig.1). Tello no va exiliar-se i va patir les sancions dels guanyadors de la guerra. Va ser destituït dels seus càrrecs, expulsat de la feina, com tants altres científics que van estar sotmesos a un procés de depuració.

Tello havia nascut a Alhama de Aragón el 1880, i va estudiar la carrera de Medicina a Madrid. Mentre estudiava va aconseguir que Ramón y Cajal l’acceptés com alumne intern a la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica. Fa la tesi doctoral sobre l’anàlisi estructural del cos geniculat extern. Un cop doctor, Ramón y Cajal el nomena primer ajudant del Laboratori d’Investigacions biològiques creat recentment per la Junta per Ampliació d’Estudis (JAE) (Fig.2).

El 1911, va a Alemanya pensionat amb una beca de la JAE. Passa deu mesos a l’Hospital Moabit de Berlin, amb el professor von Benda, on adquirirà experiència per organitzar un Departament d’Autòpsies Clíniques a la seva tornada a Madrid, vinculat a la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica.

El 1923, ingressa a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, amb un discurs sobre neurotropisme, que fou contestat per Ramón y Cajal.

El 1926, guanya per oposició la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica que retenia el seu mestre, Ramón y Cajal. Aquell mateix any, Cajal el proposa sots-director del Laboratori d’Investigació Biològica, que passa a denominar-se Institut Cajal, del qual serà director fins 1939, quan és cessat de tots els càrrecs en compliment del programa de depuració que posa en marxa el regiment franquista.

Malgrat ser fonamentalment un històleg, renovà la sanitat espanyola des del seu càrrec de cap de la secció d’Epidemiologia, de l’Institut Nacional d’Higiene Alfonso XIII, com a director de l’Institut de 1920 a 1934, i com inspector general de sanitat.

Entre les moltes aportacions de Jorge Francisco Tello podem mencionar l’obligatorietat de les autòpsies, la seva labor promotora de vacunes i sèrums, i els seus estudis sobre neurotropisme.

Avui dia sorprèn que els vencedors de la Guerra Civil volgueren eliminar la productivitat de científics que ja havien demostrat la seva competència i la seva qualitat. Ja fos per atzar o amb tota la intenció, l’eliminació dels espanyols deixà la ciència totalment amputada dels seus millors membres sanitaris i els científics que eren partidaris de la República .

Referències

Francisco José Martínez Tello. La Escuela de Cajal. La creación del primer Servicio de Anatomía Patológica en España por D. Francisco Tello. REV ESP PATOL 2002; Vol 35, n.º 4: 475-480.