Francesc Piguillem ha passat a la història per ser el primer en vacunar de la verola a Espanya. Va ser el 1800, només quatre anys després que Jenner administrés la vacuna al fill del seu jardiner, el primer ésser humà que va ser vacunat, i dos després que demostrés la seguretat i eficàcia de la vacuna contra la verola que havia descobert, en un llibret “An Inquiry in the Causes and Effects of the Variolæ Vaccinæ” l’edició del qual va ser pagada per ell mateix.

La vacuna estava constituïda pel pus contingut a les pústules de les mans de les noies que munyien vaques malaltes d’un tipus de verola benigna, anomenada verola vacuna (cowpox), mentre que la verola epidèmica humana s’anomenava smallpox i posseïa una accentuada gravetat.

La vacuna utilitzada per Piguillem inicialment li va ser donada per un metge francès, François Colom, que ja havia provat la vacuna en el seu fill i a més havia traduït al francès el llibre escrit per Jenner. Piguillem va vacunar en primer lloc dos fills i dos nebots d’una dama de Puigcerdà, de qui va conservar l’anonimat (Fig.1), i posteriorment va iniciar una campanya de vacunació a Catalunya, ajudat per dos metges de la comarca, Marcel Hortet de Planoles i Josep Canet Jover de Calaf.

Francec Piguillem havia nascut a Puigcerdà el 1770. Era fill del metge Pere Màrtir Piguillem, que va morir el 1796 en una epidèmia. Va estudiar medicina a la Universitat de Cervera, l’única que existia a Catalunya en aquella època, graduant-se el 1790.

Es va instal·lar a Puigcerdà per exercir la professió i va establir contactes amb metges de Montpeller i Paris, entre els quals l’esmentat François Colom, que li va facilitar les primeres dosis de vacuna i li va permetre traduir el llibre “Essai sur l’inoculation de la vaccine” a l’espanyol.

Abans de desplaçar-se a Barcelona, Piguillem havia obtingut un premi de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, només tres anys després d’acabada la carrera, per haver escrit un treball sobre el tètanus neonatal, malaltia que en català popular es coneixia com a “mal de barretes”. El 1821, Piguillem ha d’afrontar l’epidèmia de febre groga que assolà Barcelona i causà un elevat nombre de morts.

Creiem que Francesc Piguillem Verdacer reuneix mèrits suficients perquè l’Hospital de Puigcerdà porti el seu nom. Piguillem ha estat el metge més important de Puigcerdà i la seva comarca. Posar el seu nom a l’hospital, el nou o l’antic, seria retre-li un merescut homenatge i una manera de conrear el seu record (Figs. 2 i 3).

Referències

J. Danon. Francesc Piguillem en la Medicina catalana de su tiempo. Ayuntamiento de Puigcerdà, 2000. Fundació Uriach 1838.

Miquel Bruguera Cortada. Francisco Piguillem i Verdacer. Real Academia de la Historia. (www.rah.es)

Miquel Bruguera Cortada. Marcel Hortet i Pauló. Galeria de Metges Catalans (galeriametges.cat)

Miquel Bruguera Cortada. Josep Canet i Pons. Galeria de Metges Catalans (galeriametges.cat)

Truells J i Duró-Torrijos JL. La estéril búsqueda del cowpox para perpetuar la vacuna contra la viruela. Vacunas 2013; 14: 1-58.