Julia Polak va néixer a Buenos Aires, filla d’una família jueva que havia emigrat a Amèrica provinent de l’Europa de l’Est, concretament el pare era un advocat nascut a Rússia. Van arribar a l’Argentina fugint de l’ocupació nazi (Fig.1).

Estudia medicina a la Universitat de Buenos Aires, on es gradua el 1961. Es casa amb un company de curs, Daniel Catovsky, a qui li concedeixen una beca per anar a estudiar a Londres, quan ja estava casa amb Julia i tenien un fill. Catovsky es convertí en un hematòleg reconegut mundialment com expert en leucèmies cròniques dels adults.

El 1967, la família s’instal·la a Londres. Julia havia decidit fer-se patòloga, dedicant-se preferentment a la histoquímica. Fa els cursos de postgrau al Royal Postgraduated Medical School, al Hammersmith Hospital, on arribarà a ser cap del Departament d’Histoquímica, i més tard Professora de Patologia endocrina (1984). El seu mentor a Londres és Anthony GE Pearse, expert en histoquímica, amb qui treballa quan acaba els estudis i a qui succeirà el 1991, com a cap del departament d’Histoquímica.

Es dedica a la recerca sobre pèptids, i descobreix un sistema de pèptids, localitzat al budell, que té una influència sobre el pulmó. Julia Polak era una investigadora potent i entusiasta que va crear un grup de treball molt extens (Fig.2). Tenia el costum de reunir tot l’equip per que tothom anés comentant l’estat de la seva recerca. Malauradament la salut no acompanyà a Julia, que tenia una hipertensió arterial pulmonar idiopàtica que es va manifestar inicialment com un asma.

Va ser sotmesa el 1995 a un trasplantament de cor i pulmó, malgrat el qual continuà fent una intensa feina de recerca, que la va conduir a presentar en una de les cèlebres sessions clíniques del Hammersmith Hospital el seu propi cas. En el seu currículum vitae consten més de mil articles publicats per ella, la qual cosa comporta ser una de les autores més citades, i també en conseqüència ser receptora de nombrosos premis i distincions.

Va editar un llibre que s’ha fet famós (Fig.3).

En l’etapa final de la seva vida, dirigeix un Centre d’Enginyeria de teixits i Medicina Regenerativa a l’Imperial College de Londres.

Va contribuir a descriure una malaltia caracteritzada per diarrea acuosa, hipocalcèmia i aclorhídria causada per un tumor neuro-endocrí pancreàtic productor d’un Pèptid Intestinal Vasoactiu. Es tracta del VIPoma, descrit per John V. Verner, un internista americà, Julia Polak i Ashton B. Morrison, un patòleg americà d’origen irlandès. Polak va identificar el pèptid vasoactiu responsable de la malaltia.

L’any 2003, la reina Isabel la nomena Dame de l’Imperi Britànic, la màxima distinció per una dona. Mor el 2014 als 75 anys.

El seu nom ha transcendit, d’alguna manera, a la literatura. L’escriptora de best-sellers Rosemary Friedman va escriure la novel·la “Teràpia intensiva“, basada en l’experiència del doble trasplantament, que després va ser adaptada al teatre.

Referències

Sheila Glennis Haworth. Professor Dame Julia Polak. Pulm.Circul.,2014; 4 (4): 736.