Jan Evangelista Purkinje fou un patriota txec, filòsof, i científic (Fig.1), nascut en una població de Bohèmia, que pertanyia a l’imperi austro-hongarès i actualment pertany a Txèquia, fou ordenat frare de l’orde piarista (més coneguda com els escolapis, orde fundada per Sant Josep de Calassanç, dedicada a l’ensenyament).

En un monestir de l’orde, fa els estudis secundaris. Pertany als escolapis fins 1807, però no arriba a cantar missa, per pròpia voluntat. Té una gran facilitat per les llengües, i pot parlar en les diferents llengües de l’Europa oriental, a més del txec que és la seva llengua pròpia. El seu nom en txec és Purkyně, però ell utilitza la versió fonètica del seu cognom en alemany, Purkinje.

Deslligat dels escolapis el 1807, va a Praga a fer estudis superiors. Primer es dedica a la literatura i les matemàtiques, però més tard s’interessa per la física i la biologia. El 1813, comença els estudis de medicina a la universitat de Praga, que acaba el 1818. Es queda a la universitat, on dona classe com a professor assistent d’anatomia i fisiologia (Fig.2).

El 1823, pot accedir a la universitat de Breslau com a professor de patologia i de fisiologia. Breslau és ara Wroclaw i pertany a Polònia. En aquesta universitat hi troba un ambient hostil, sobre tot per ser un foraster que ocupa una plaça que podria ser per un científic local, i segurament també perquè el seu nomenament com a catedràtic fou ordre del rei Frederic IV de Prússia, no molt apreciat a l’imperi austro – hongarès. No obstant, la superioritat de Purkinje a nivell de coneixements és tan notable en comparació amb la resta, que lentament va sent acceptat pel claustre de professors de Breslau.

A Breslau va fer moltes observacions importants, però totes li exigeixen molt d’esforç per aconseguir els mitjans indispensables per efectuar certs estudis, com per exemple va trigar mesos per obtenir un micròtom i un microscopi, que li van permetre fer observacions pioneres, com les vesícules germinals, o dites també vesícules de Purkinje, l’estructura dels vasos sanguinis i les glàndules sudorípares de la pell.

L’any 1825 publica, encara en llatí, “Commentatio de examine physiologico organi visus et systematis cutanei”, on aporta els seus estudis i observacions sobre la visió. També descriu els principis en els que es basen l’optometria i la retinoscòpia.

Purkinje és pioner en diverses coses, com en l’ús del micròtom. A Breslau va revolucionar l’ensenyament de la fisiologia, especialment per les seves demostracions pràctiques i les demostracions en fisiologia experimental. Va lluitar, sense èxit, perquè la universitat creés un Institut de fisiologia, per això va acabar creant-ne un a casa seva. Fins 1839 no li van cedir un petit edifici on instal·là el seu perseguit Institut de Fisiologia. Allà reconeix les fibres que condueixen l’impuls elèctric del nòdul auriculo-ventricular cap a la totalitat del cor.

També es va interessar pel camp de la farmacologia. Descriu, el 1829, l’efecte de la càmfora, l’opi, la belladona i la turpentina en els sers humans.

El 1850, va a Praga, perquè li han concedit la càtedra de fisiologia de la universitat de Praga. Ja té 63 anys. S’havia casat als 40 anys i tingué dos filles, que moren petites, per malalties infeccioses que causaren un gran disgust al seu pare.

Referències

E. Posner. J. Evangelista Purkinje (1787 – 1869). Br. Med. J., 1969; ….: 107 – 109.

V. Jay. The extraordinary career of Dr. Purkinje. Arch Pathol Lab Med., 2000;124: 662 – 664.