Tisiologia era el nom utilitzat per designar l’especialitat que s’ocupava dels malalts tuberculosos, majoritàriament amb malaltia pulmonar. La tuberculosi ha estat, fins avançat el segle XX, la malaltia pulmonar més prevalent i més greu. S’havia convertit en una espantosa pandèmia afavorida per la Revolució Industrial del segle XVIII.

En resposta a aquesta situació, a tots els països es creen estructures sanitàries responsables de prevenir i tractar la tuberculosi. A Catalunya es crea, el 1904, el Patronat per la lluita contra la tuberculosi, s’inaugura el primer dispensari antituberculós al Passeig de Sant Joan de Barcelona, i s’edifica el primer sanatori antituberculós a Torrebonica.

L’ànima del Patronat antituberculós és el Dr Lluís Sayé i Sempere (Fig.1), el qual va ser l’introductor a Espanya l’any 1921 de la vacunació sistemàtica de la població infantil amb la BCG descoberta per Calmette (Fig.2) (veure aquesta entrada del blog de 9/5/22) el 1918.

La creació de sanatoris antituberculosos es fa com a seguidisme del que es feia en alguns altres indrets, durant la segona meitat del segle XIX. Els sanatoris eren centres on els malalts eren tractats amb exposició a l’aire lliure, preferentment en indrets d’alçada i eren invitats a fer repòs i una sobrealimentació.

El 1959, l’associació de tisiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, fundada el 1930, canvia la seva denominació per la d’Associació Catalana de Patologia Respiratòria per adequar-se a les noves circumstàncies.

Degut a la disminució del nombre de malalts amb tuberculosi per l’aparició de canvis socials i econòmics, de nous fàrmacs i de noves malalties pleuropulmonars, com ara el càncer i les malalties inflamatòries del pulmó, el 1973 passa a denominar-se Societat Catalana de Pneumologia.

Els pneumòlegs que adquireixen més prestigi, exerceixen amb més prestigi i donen un impuls a la societat catalana de Pneumologia, son els Dr. Cinto Reventós Bordoy (Fig.3) i Joan Freixes i Freixes a l’Hospital de Sant Pau, i el Dr. Sayé al Clínic.

La transformació de la Tisiologia en Pneumologia té el seu punt àlgid els anys 50 i 60 del segle XX. Els serveis hospitalaris substitueixen el nom de Tisiologia pel de Pneumologia i Al·lèrgia respiratòria, i deixen d’emprar el de tisiòleg, que és substituït pel de pneumòleg per designar l’especialista d’aquesta disciplina.

La transformació de la Tisiologia en Pneumologia ve, en gran mesura, determinada per la introducció de la radiologia, que permet disposar de nous recursos diagnòstics que faciliten el reconeixement de malalties pulmonars distintes a la tuberculosi. Un altre element decisiu per l’expansió de la pneumologia és la possibilitat de disposar de mitjans per explorar la capacitat funcional respiratòria, element fonamental del diagnòstic.

Referències

Raimon Cornudella. La Pneumologia a Catalunya: gènesi i desenvolupament. Ann Medicina, 2000; 83 (1): 13 – 15.

Eduardo Cruz. Conferencia Héctor Orrego Puelma 2005: Ancestros de la Neumología. Rev. Chil. Enf. Resp., 2006; 22: 37 – 44.