Les estades a universitats d’altres països no son un fenomen recent, sinó que comencen a l’Edat Mitjana quan hi havia poques universitats, i els joves que volien dedicar-se a una vida acadèmica, entre llibres i estudiants, havien d’acumular coneixements i experiències anant a classe a més d’una universitat. És el fenomen que es coneixia amb el terme “Peregrinatio academica”.

El fet que l’ensenyament universitari es feia en llatí simplificava els coneixements lingüístics que el jove estudiant havia de tenir.

Aquest moviment per Europa canvia segons les èpoques. A l’Edat Mitjana, els centres d’atracció son les universitats italianes, com les universitats de Bologna, Padova, Ferrara i Pisa, seguides de la de Paris. Les matèries amb més alumnes eren lleis i medicina. En general, els estudiants viatjaven a peu i visitaven una mitjana de dos centres.

El segle XVI, disminueix el moviment estudiantil a través d’Europa degut a moviments religiosos, és a dir, la reforma luterana i la contrareforma que causen conflictes armats en algunes regions per motius religiosos. En altres casos, son les autoritats dels propis països les que intenten desincentivar aquests viatges, sovint amb arguments legislatius que els dificulten, com va ser el cas de Felip II, rei d’Espanya, que va prohibir als castellans cursar estudis universitaris diferents als de les universitats castellanes.

A partir de 1600, viatgen els estudiants de classe alta. La universitat més prestigiosa per estudiar medicina és la de Leiden, a Holanda (Fig.1) (veure aquesta entrada del blog de 29/6/22). Allà el catedràtic Herman Boerhaave introdueix el mètode d’ensenyament de la medicina al costat del llit del malalt, ensenyant a fer el diagnòstic clínic a traves de l’exploració física i del raonament diagnòstic diferencial.

Son sobre tot els anglesos i els escocesos els que posen de moda Leiden. Alguns estudiants escocesos ingressen, a la tornada de Leiden, com a docents a la universitat d’Edimburg, on l’aplicació dels mateixos mètodes docents que a Leiden converteix a la universitat d’Edimburg en una de les millors del món.

El segle XVIII és el segle en el que les universitats angleses i irlandeses destaquen per sobre la resta a Europa, coincidint amb un estol de professorat de gran categoria, com John Hunter, James Parkinson, Astley Cooper, William Cheselden entre altres.

El segle XIX, les millors universitats per la formació quirúrgica estan a la regió europea de parla alemanya, on hi ha brillants cirurgians, com Kocher a Berna, Trendelenburg i Langenbeck (Fig.2) a Berlin, Billroth a Viena, Czerny a Heidelberg, entre altres.

Les disciplines mèdiques amb professors brillants estan a Paris el segle XIX. En aquest període comença a haver-hi joves graduats que es desplacen durant temps variable, mesos o anys, a alguna universitat d’un altre país a formar-se amb alguna personalitat destacada. Aquest procediment aporta informació i coneixements, però també confereix prestigi en el país d’origen a la seva tornada de l’estranger.

En aquest temps comencen els viatges de joves americans, graduats en universitats americanes, que fan estades a Europa on no únicament aprenen medicina sinó també metodologia docent. A tall d’exemple podem mencionar Halsted, Cushing, Welch, Osler, que a la seva tornada als Estats Units, introdueixen el que han après en la seva estada a Europa, per exemple la residència de 4 o 5 anys, després de graduar-se. A Espanya, el moviment europeista dels joves universitaris amb pretensió d’ampliar els estudis s’inicia a principi del segle XIX. Al principi d’aquesta època, la majoria dels que viatgen eren afrancesats o liberals, que han de fugir d’Espanya per raons de seguretat.

En la segona meitat del segle, els viatges son per formar-se en centres de prestigi. Paris és el lloc on hi ha més visitants. És on van la majoria dels que es volen formar en determinades especialitats, com en el cas de la Urologia o la Dermatologia. A l’hospital Necker, a Paris, hi ha el servei d’Urologia del professor Guyon, que concentra tots els visitants uròlegs que voler fer una estada a Paris. Igualment passa amb la Dermatologia que es concentra en l’hospital de Saint-Louis.