Durant segles, la medicina ha tingut molt més component de màgia que de ciència. A l’Edat Mitjana és quan comença a Europa una medicina basada en l’experiència i el raonament. Per exemple la sagnia, que forma part del tractament de gairebé totes les malalties, pretén tenir una base teòrica fonamentada en la teoria dels humors, per la qual les malalties serien causades per un desequilibri en la quantitat d’humors que tenim en el nostre cos: la sang, la bilis groga, la bilis negre i la flegma. És una teoria d’Hipòcrates, seguida més tard per Galè, que feu fortuna.

Quan fallaven les sagnies, els malalts havien de recórrer a altres mesures, més o menys màgiques, o a l’oració.

L’oració és la forma de sol·licitar ajuda a la divinitat pròpia dels països en els quals l’església catòlica ha adquirit l’exclusiva de les preocupacions religioses de la societat. De la divinitat se n’espera protecció, el que inclou la solució dels problemes de salut.

L’oració com a forma de petició d’ajuda es pot fer en solitari (Fig.1), acompanyat dels teus familiars més pròxims (Fig.2) o en un ambient més social, com a l’església, o en concentracions populars, fórmula que s’utilitza en casos de malalties que afecten a la vegada una part important de la comunitat, com és el cas de les epidèmies (Fig.3).

Els ex-vots pintats son ofrenes de persones agraïdes per la curació d’una malaltia o quan s’ha evitat el dany en una situació de risc vital, com un accident de trànsit, una caiguda, una agressió, un naufragi, un fenomen natural com un llamp, i tantes altres situacions. Apareixen els ex-vots en els països catòlics del sud d’Europa a finals del segle XVI i persisteixen fins entrat el segle XX. En aquest període, la medicina està en la seva etapa inicial com activitat amb base científica, però els metges ignoren la causa de la majoria de malalties i no tenen gaire recursos per combatre-les. No hi ha anestèsia, ni antibiòtics, ni transfusions, ni analgèsics. És per això que la població es dirigeix a la divinitat o els seus representants, verge, sants i santes, per demanar ajuda quan estan malalts.

Quan els peticionaris veuen complides les seves demandes, mostren el seu agraïment oferint un retauló pintat on es representa, amb la millor voluntat, però no sempre amb encert, el que va justificar el que ells atribueixen a la intervenció divina. L’examen dels exvots ens acosta al coneixement d’una manera de viure, ja desapareguda, però que té l’encant de l’art popular i també de la història social.

En aquest blog, aportem una sèrie d’imatges d’exvots conservats en museus, o en centres religiosos catalans, que mostren imatges de malalties que van patir persones amb nom i cognom, que van atribuir la seva curació al favor rebut de la divinitat o d’algun intercessor.

El nombre major d’ex-vots mostren un orant al llit, sol en el dormitori, menys sovint acompanyat d’algun familiar, del capellà (Fig.4) o del metge (Fig.5). En alguns ex-vots es mostren actes mèdics, o manifestacions de la malaltia, com una hemoptisi (Fig.6), una epilèpsia (Fig.7), un exantema (Fig.8) i en altres maniobres terapèutiques, com una sagnia (Fig.9), una paracentesi (Fig.10), una operació quirúrgica, o una operació de cataractes (Fig.11).