El primer metge destacat de la història de la humanitat (Fig.1) visqué a Grècia en la seva època més brillant, el segle de Pèricles. Malgrat que alguns fets de la biografia d’Hipòcrates són més aviat fruit de la llegenda, es coneixen força bé les contribucions que va fer en el camp de la medicina clínica.

Hipòcrates neix a l’illa de Cos, fill i nét de metge, i alhora pare de dos metges (Fig.2). És el primer en separar la medicina de la religió, argumentant que les malalties no eren càstigs divins sinó la conseqüència de factors ambientals, com la dieta i els hàbits de vida.

L’escola de medicina hipocràtica anava pel món aplicant principis terapèutics molt específics, especialment orientats a corregir els desequilibris dels quatre humors, que és la causa de l’aparició d’una malaltia, que es corregeix quan el malalt recupera l’equilibri dels seus humors.

Els quatre humors són la sang, la bilis negra, la bilis groga i la flegma. El cos conté factors pel restabliment del desequilibri que ha causat la malaltia. La terapèutica ha de tractar de respectar el poder curatiu de la pròpia naturalesa, conegut com “vis medicatrix naturae”.

Hipòcrates és també el pare del professionalisme. Era un home amb gran personalitat, que recomanava als seus alumnes que els metges anessin polits, fossin honestos, tinguessin l’hàbit de consumir fruita i llegums, i que registressin totes les dades que refereix el malalt.

Hipòcrates va ser un gran observador que va descriure un conjunt de signes i de manifestacions clíniques, que orientaven el metge a l’hora de fer el diagnòstic.

Fets reconeguts que van ser descrits per Hipòcrates són l’acropàquia digital, que es veu en les malalties pulmonars supuratives i en el càncer de pulmó, que es coneixen també com a dits hipocràtics (Fig.3).

Interessat pel pronòstic, Hipòcrates reconeix els trets físics de proximitat de la mort, com la fàcies hipocràtica. També fa contribucions fonamentals, com la creació de termes que s’utilitzen, com exacerbació, recaiguda, resolució, crisi, paroxisme i convalescència.

Una altra contribució d’Hipòcrates és la seva descripció dels principis ètics que han de regular la pràctica mèdica, que es coneix com a jurament hipocràtic. El text del document no va ser escrit personalment per Hipòcrates, sinó per deixebles que recollien tots els principis de la conducta del mestre.

Punts fonamentals d’aquest document són:

1. El respecte als mestres, companys i deixebles
2. L’abstenció de tota maldat o dany
3. No administrar fàrmacs mortals, encara que els ho demanin
4. No provocar avortaments ni practicar cirurgia si no està capacitat; referir el pacient amb qui sí que ho estigui
5. Practicar el seu art en forma sana i pura, mantenint el secret professional de la intimitat humana
6. No seduir les dones ni els nens