La “dessospitació” era, a l’època medieval, un procediment que posava en marxa un tribunal de justícia per determinar si, en cas de ferides o de mort no esperada, hi havia indicis de responsabilitat d’alguna persona en la causalitat de les lesions o de la mort. “Dessospitació” volia dir treure les sospites que hi pogueren haver sobre alguna persona, i “dessospitador” era el terme que designava aquell que procedia a dessospitar.

El dessospitador era, per tant, un pèrit nomenat per l’autoritat judicial, o fins i tot pel monarca, que podríem considerar un precursor dels forenses actuals. La dessospitació era una funció que feien cirurgians barbers especialitzats en el reconeixement de les ferides i en el de persones mortes per determinar si havien sigut causades intencionadament o no. Cada investigació de caràcter forense es cobrava individualment.

A més, calia que el dessospitador fos una persona honrada que no es deixés subornar per persones interessades en defensar la innocència d’algun culpable. El justícia criminal de València, que era un membre del consell municipal, designà, el mes de febrer de 1378, al cirurgià Jaume d’Avinyó primer dessospitador. Era, Jaume d’Avinyó, un metge d’una família de metges de prestigi, però també amb molts enemics.

El rei Pere el Cerimoniós va aplicar una altra fórmula pel nomenament del dessospitador, consistent en nomenar un cirurgià competent, sempre el mateix, que fes de dessospitador per totes les sol·licituds d’investigació, en lloc de la fórmula habitual que era nomenar un cirurgià per cada investigació.

Seguint aquest criteri posat en pràctica per Pere Cerimoniós, el primer dessospitador nomenat de forma vitalícia fou Ramon de Fachs, el 1435. L’any 1449, va fer un total de 18 dessospitacions. L’últim dessospitador conegut a València fou Lluís Pardo a finals del segle XV.

Referències

Mercedes Gallent Marco. Precedentes medievales de la medicina legal: la ‘dessospitació’ en el Reino de Valencia. Saitabi, 2000; 50: 11-28.

Carmel Ferragud. La pràctica de la dessospitació. A “El coneixement expert dels cirurgians en els tribunals de justícia valencians”. Laurent Feller et Ana Rodríguez (dir.). Open Edition, Marseille, p. 315-329