La mort d’Antoni Gaudí

Antoni Gaudí, el famós arquitecte, va morir el 10 de juny de 1926 a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Bailèn i Girona, tres dies després d’haver estat atropellat per un tramvia de la línia nº 30, que anava de l’Arc de Triomf a la Plaça Catalunya. Gaudí tenia 73 anys.

Gaudi caminava per la calçada, com tenia per costum, i per tant en condicions favorables per ser atropellat.

Després de rebre el cop, Gaudí estigué una bona estona estirat a terra, allà on havia tingut lloc l’accident, sense que ningú l’atengués. Ningú dels que passen a la vora de l’home ajagut a terra l’ha reconegut, probablement perquè el seu aspecte descuidat, amb la barba mal arreglada, el cabell llarg i la roba vella, feia pensar que era un pobre, i els tres taxis buits que van passar mentre Gaudí era a terra no es van voler aturar per conduir-lo a un hospital. Tampoc duia documentació personal, per això no podia ser identificat com l’arquitecte de la Sagrada Família.

Finalment arriba un guàrdia civil, que obliga un taxi a aturar-se i dur l’accidentat a una casa de socors, situada a la Ronda de Sant Pere i després a l’Hospital. Se’l volia dur a l’Hospital Clínic, però finalment va anar a l’Hospital de la Santa Creu, que estava més a la vora.

Ja era negra nit, el dia 7 de juny, quan arriba a Urgències, per aquest motiu l’ingressen de seguida a la sala de la Immaculada (Fig.1). Gaudí ha recuperat la consciència i demana rebre la comunió i l’extremunció.

Una sala de l'hospital de la santa Creu a primers del segle XX
Fig.1 Una sala de l’hospital de la santa Creu a primers del segle XX

A dos quarts d’onze de la nit, el capellà custodi de la Sagrada Família, preocupat perquè Gaudí no arriba, comença a telefonar les cases de socors. A la segona que truca, li diuen que aquella tarda havien atès un vell amb barba que duia un evangeli. El jove arquitecte Cèsar Martinell es desplaça a l’hospital on l’havien transportat, i en confirmar Martinell que el lesionat era Gaudí, el traslladen a una habitació individual.

És visitat pels Drs. Trench i Blanch, que constaten que està en una gran prostració, amb intervals intermitents de pèrdua de consciència. Troben que té costelles trencades i li enguixen el tòrax per evitar el dolor.

Al matí següent, l’hospital està ple de visitants i de personalitats que volen saber com està l’arquitecte. El dia següent segueixen les visites, però Gaudí està en un estat comatós que suggereix que està en fase terminal.

Està en aquest estat tres dies, fins que mor el dia 10 de juny a les 5 de la tarda. L’autòpsia feta pels Drs. Bravo i Trias, que signen l’informe, té un redactat curiós que costa d’interpretar per fer un diagnòstic dels danys que va patir el cos de Gaudí.

L’ABC de Madrid (del 12/06/1926, pàg.21) reprodueix el següent fragment de l’informe:

Según el dictamen dado por los Dres. Bravo y Trias, que han practicado la autopsia del cadáver del sr. Gaudí, falleció el ilustre arquitecto por trastornos mecánicos que afectaron a la capacidad de funcionar el cerebro y la médula, por la presión de derrames en la cavidad en que se hallan contenidos; del corazón, a consecuencia de quedar impedidos sus movimientos por la sangre vertida en el pericardio y la simultánea vulneración de estos órganos de tanta importancia.

El cadàver d'Antoni Gaudí exposat a l'Hospital de la Santa Creu després de la seva mort
Fig.2 El cadàver d’Antoni Gaudí exposat a l’Hospital de la Santa Creu després de la seva mort

Al voltant del llit mortuori hi posen ciris i encenen una llum a una estampa de sant Josep. Gaudí és vetllat per companys de professió, Isidre Puig, Cèsar Martinell, Lluís Bonet, Francesc Quintana, Francesc Folguera, Bonaventura Conill i Domènec Sugrañes.

Un es pot preguntar si Gaudí s’hauria salvat si hagués patit l’accident el segle XXI, tenint en compte la diferència de recursos dels hospitals d’ara en comparació amb els de principis del segle XX. La dificultat en opinar es basa en que una prova indispensable per fer la previsió si un multi-traumàtic se’n pot sortir o no, és un TAC cranial. No obstant és més previsible que un ancià amb hemorràgies internes greus i multi-fracturat no hagués pogut sobreviure, encara que l’accident s’hagués produït ara.

Referències

l. Martínez Sistach. 90 anys de la mort d’Antoni Gaudí. Ara, 1 de juliol de 2016

Sílvia Colomé. ¿La medicina actual podría haber salvado a Gaudí? La Vanguardia, 11/6/2016.

Deixa un comentari