Antoni Capdevila va ser un home polifacètic, que va tocar moltes tecles. Fou el primer en variolitzar a Espanya (veure aquesta entrada del blog de 9/2/24), botànic, matemàtic, escriptor, i aspirant fallit a catedràtic de medicina. Va tenir una vida molt poc estable, perquè va ser metge de sis poblacions andaluses (Benamejí, Lucena, Estepa, Antequera, Granada i Còrdova) i de cinc pobles manxecs (Tobarra, El Bonillo, Chinchilla, Lillo i La Roda), a més de fer de metge a Barcelona i València.

Segurament la vida que va portar i la dispersió dels temes dels que es va ocupar suggereixen una dificultat d’escollir i buscar alguna experiència vital que li fos satisfactòria.

Capdevila era natural de Tàrrega. L’any 1744, després d’estudiar filosofia, es matricula a la Universitat de Salamanca per estudiar Dret. L’any segon, abandona el Dret i marxa a estudiar Medicina a la Universitat de València, on tindrà de mestre Marià Seguer, catedràtic prestigiós de València.

El 1749, fa un curs de Medicina Teorico-Pràctica amb el Dr. C. Vicens Rosell, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i al mateix temps segueix uns cursos de matemàtiques, tema en el que està molt interessat. El 1751, torna a València a acabar la carrera, però es dedica un temps a les matemàtiques, matèria de la que dona classes uns mesos.

El 1752, se li concedeix el títol de metge i oposita a diferents càtedres per esdevenir professor, però no té èxit. Entremig dels seus viatges per trobar un poble o una ciutat on instal·lar-se, escriu una quantitat notable d’escrits, alguns dels quals queden inèdits, uns perquè no podia pagar l’edició, altres per ser censurats.

Manté correspondència amb primeres figures de la ciència europea del seu temps, com Carl von Linné i Albrecht von Haller.

Entre Capdevila i von Haller s’estableix un intercanvi de llibres i novetats editorials i, especialment, Haller es converteix en receptor dels manuscrits inèdits de Capdevila, actualment conservats a la “Biblioteca Haller”. Aquesta relació influeix en la col·laboració com a corresponsal, que inicia amb la publicació de nombroses notícies editorials provinents de la península.

Quan feia de metge a Tobarra, el 1769, va injectar pus d’un cas amb una verola clínicament benigna a tres germans, de manera que fou el primer d’Espanya que va aplicar aquest procediment de variolització.

Va dedicar-se un temps a la Hidrologia (Fig.2).

La biografia d’Antoni Capdevila ens mostra un caràcter certament patològic, o al menys fets estranys o si menys no, inusuals, com els que exposem en aquest relat.

Algun lector del blog podria fer una aproximació diagnòstica al comportament d’aquest metge.

Referència

Bruguera Cortada, Miquel. «Antoni Capdevila i Gili (Tàrrega, 1722 – Toledo, c. 1778)». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. (Consulta: 12 abril 2024)