L’hemodiàlisi és el procediment extra-corporal per filtrar substàncies urèmiques de la sang de pacients amb insuficiència renal. Aquest tractament revolucionari va ser el que va permetre viure als malalts amb fracàs de la funció dels seus ronyons.

Les primeres descripcions del procediment són del segle XIX, i es deuen al químic escocès Thomas Graham (Fig.1), que va ser capaç de separar substàncies dissoltes en aigua fent-les passar per membranes semi-permeables.

La primera descripció d’una hemodiàlisi va ser feta per John Abel (Fig.2) i els seus col·laboradors Leonard Rowntree i Benjamin Turner, el 1913, que van dialitzar animals nefrectomitzats anestesiats, fent passar la seva sang per unes membranes externes de col·lodions, un material basat en cel·lulosa. No sabem si amb aquest procediment Abel i els seus col·legues pretenien tractar una insuficiència renal o experimentaven amb la filtració de substàncies contingudes a la sang.

El primer intent terapèutic en humans es deu a un metge alemany, Georg Haas, de la universitat de Giessen, una ciutat vora Frankfurt, que va dialitzar el primer pacient amb insuficiència renal el 1924. Però el primer que fa una hemodiàlisi amb èxit és l’holandès Willem Kolff, que inventà una màquina de diàlisi quan era metge resident d’un hospital de la universitat de Groningen, l’any 1943 (Fig.3).

Kolff havia començat a fabricar una màquina que pogués fer la feina d’un ronyó a finals dels anys 30 a Groningen, però l’inici de la Segona Guerra Mundial va alentir la investigació. Kolff es trasllada a un hospital rural i col·labora amb la Resistència fins que acaba la guerra. El 1943, és quan té una màquina a punt de fer diàlisi (Fig.4).

De 1943 a 1945, tracta 16 malalts amb fallada renal aguda, sense cap èxit, però el 1945, tracta una dona de 67 anys en coma urèmic que es desperta després d’onze hores de diàlisi i sobreviu set anys amb una funció renal normal.

El ronyó artificial complirà amb èxit la seva funció si és capaç d’eliminar les toxines urèmiques i també l’excés d’aigua. El suec Nils Alwall publica, el 1947, un treball on mostra com la combinació de diàlisi i ultrafiltració és molt superior al ronyó artificial de Kolff.

El 1950, Kolff marxa als Estats Units amb la seva dona i cinc fills. S’instal·la a Boston. Va a l’hospital Peter Bent Brigham, on ensenya el seu ronyó i l’ajuden a millorar-lo tècnicament. El ronyó amb aquestes millores es denominarà ronyó artificial Kolff – Brigham. Entre 1954 i 1962, hi ha 22 hospitals que tenen aquest ronyó. Durant la guerra de Corea, es descobreix la seva eficàcia en el tractament de la insuficiència renal post-traumàtica.

El 1960, Belding Scribner (Fig.5), un professor de medicina de la universitat de Washington, té la idea de connectar el malalt que s’ha de dialitzar a una bona fístula arterio-venosa instal·lada permanent a l’artèria radial i la vena cefàlica del malalt. El shunt de Scribner es pot utilitzar immediatament després de ser col·locat, i pot ser repetidament utilitzat durant períodes llargs de temps.

El 1962, Scribner crea la primera unitat d’hemodiàlisi per malalts ambulatoris que tenen insuficiència renal crònica, fet que comporta un augment del nombre d’indicacions superior al de recursos disponibles, per això s’ha de crear, a primers dels anys setanta, un comitè que decideixi a qui fer diàlisi i a qui no.

Al començament, l’hemodiàlisi va tenir dificultats en ser acceptada degut als nombrosos problemes pràctics que plantejava, com l’anticoagulació, l’aparició d’infeccions i la dificultat per disposar d’un accés vascular eficaç. Quan aquests problemes es van resoldre, les hemodiàlisis es convertiren en procediment indispensable en els hospitals.

Actualment aquestes limitacions han desaparegut. Els dialitzadors estan fets de poli-sulfones sintètiques, un plàstic que té una excel·lent eficiència en la filtració, i són molt ben tolerats.

Kolff és considerat com un dels metges més importants del segle XX per Life Magazine. Ha estat nomenat doctor honoris causa de 12 universitats i ha rebut més de 120 premis internacionals.

Referències

Ana María Cusumano, Guillermo Rosa-Díez. Apuntes para la historia de la diálisis en el mundo y en la Argentina. Primera parte: los inicios de la hemodiálisis en el mundo. Rev Nefrol Dial Traspl. 2020; 40 (2): 150-160.

Kolff WJ. First Clinical experience with the artificial kidney. Ann Intern Med. 1965; 62: 608 -619.

Kolff WJ, Scribner BH. The development of renal hemodialysis. Nat Med. 2002; 8(10):1063- 1065