Hans Popper va ser un patòleg que tingué una importància extraordinària en diverses àrees de la medicina (Fig.1), com el coneixement de la fisiopatologia de les malalties hepàtiques, la identificació dels patrons histològics de les diferents hepatopaties, la identificació de les causes de les lesions hepàtiques, la docència i l’associacionisme mèdic.

Popper havia nascut a Viena, de família jueva, i va estudiar medicina a la Universitat de la seva ciutat. L’any 1933, amb 30 anys, s’integra en el servei de Medicina Interna que dirigeix Hans Eppinger, un catedràtic de medicina (Fig.2), que té molta inclinació pel fetge, inclinació que transmet al seu deixeble Popper a qui involucra en la seva investigació.

Eppinger és un clínic excel·lent (Fig.3), però creu en el moviment nazi, i participa en la recerca que tindrà una utilització militar, en favor del nazisme. Pocs dies abans del seu judici es va suïcidar. Eppinger va protegir Popper durant els anys que precediren la Segona Guerra Mundial, potser per lleialtat amb el seu deixeble, però també s’insinua que Eppinger tenia família jueva.

De fet, el 1938, Popper abandona Àustria en direcció als Països Baixos, i d’allà passa als Estats Units. Troba feina al Cook County Hospital de Chicago, al departament d’Anatomia patològica. En pocs anys obté el títol de patòleg, i acaba dirigint el servei que també el va acceptar com a director. També fou nomenat director del Hektoen Institute de recerca, en el mateix hospital, i professor d’Anatomia Patològica de la Northwestern University de Chicago.

Mentre està al Cook County, organitza a la Biblioteca del Hektoen Institute diverses reunions que cristal·litzen en la creació de l’Associació Americana per l’Estudi del Fetge. Popper havia rebut invitacions per tornar a Àustria i fer recerca subvencionada pel govern alemany, però Popper mai va voler deixar els Estats Units. El 1957, succeeix Paul Klemperer com a cap del Departament d’Anatomia Patològica del Mount Sinaí Hospital de Nova York.

Durant la seva estada a Amèrica, introdueix noves tècniques diagnòstiques, com la microscòpia de fluorescència el 1940, la microscòpia electrònica el 1950, la biologia molecular el 1980, i escriu llibres de gran tirada i més de 800 articles.

Durant la seva jubilació va viatjar per tot el mon, assistint a congressos i reunions en tots els països del mon, donant conferències i rebent distincions com doctorats d’honor, sense que el seu càncer de pròstata metastàtic el frenés per portar una vida tan activa.

Referències

Michael A. Gerber, S.N.Thung. Obituary. Hans Popper. Am. J. Path., 1988