Huggins (1901-1997) fou un cirurgià canadenc molt ben format. Va ser educat en les universitats de Harvard i de Michigan, i va exercir a la universitat de Chicago, combinant amb gran eficàcia la pràctica quirúrgica, amb la recerca en el laboratori i la docència a les aules (Fig.1).

El seu pare era farmacèutic a Halifax, població de la província de Nova Escòcia, província del Canadà. Charles B. Huggins estudia tres anys química a la Universitat de Columbia a Nova York i després medicina a Harvard. Per obtenir diners per pagar-se els estudis, ja que s’havia quedat orfe de pare i mare, feia de tècnic d’anestèsia abans de les classes matutines. Es gradua el 1924 i decideix fer la residència en cirurgia a la universitat de Michigan, que acabarà el 1927.

Com a resident s’ha dedicat inicialment a la cirurgia tiroide, però canvia a urologia per recomanació del seu cap, el Dr. Phemister, que al mateix temps el promociona a professor assistent i li ofereix la possibilitat de visitar diferent centres europeus d’urologia.

Estant a Berlín coneix el professor sir Robert Robinson, de l’Institut Lister de Londres, on es treballa en bioquímica i multiplicació cel·lular.

Torna a la Universitat de Chicago on és nomenat professor assistent i cap del servei d’Urologia. Inicia la seva recerca sobre fisiologia prostàtica, que era un camp que no s’havia estudiat gaire, i molt especialment estudia el comportament del càncer de pròstata, demostrant que l’orquiectomia bilateral o la injecció d’hormones femenines determina una evolució favorable amb regressió del tumor.

És nomenat professor ajudant (1929 – 1933), professor adjunt (1937 – 1936) i finalment catedràtic (1936 – 1960). Huggins tingué un gran suport per finançar la seva recerca en l’empresari de la fusta Ben May, radicat a Alabama.

Nombrosos títols honorífics (Fig.2) i reconeixements entre els quals el premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 1966, que rebé per les seves troballes del paper beneficiós de certes hormones en certs càncers, premi compartit amb Peyton Rous pel descobriment del paper dels virus en la transmissió de diversos tipus de càncer (Fig.3).

Referències

Gustavo Martínez Mier. Charles Brenton Huggins: cirujano, científico y Premio Nobel. Cirujano General, 2001; 23 (3): 194 – 203.