Juan De la Fuente va ser catedràtic de Prima de Medicina de la Universitat de Mèxic durant 15 anys. En aquest període va ser protometge durant diversos anys. Aquest càrrec tenia una vigència d’un any, però es podia ser reelegit.

Protometge era un càrrec de confiança de l’autoritat, el rei a la península i el virrei a les colònies, responsable de dirigir els exàmens de final de carrera, vigilar el comportament ètic dels metges en exercici, així com resoldre els conflictes que poden haver entre metges.

Sembla que va néixer al voltant de 1530, probablement a Mallorca, però no és del tot segur. Va estudiar medicina a la Universitat de Sigüenza, que era una universitat de menor prestigi que algunes altres més reconegudes, com Sevilla o Alcalá, però també era menys cara, i per tant era escollida per estudiants amb menys recursos.

Un cop obtingut el títol de metge, es queda a exercir de metge a Sevilla fins que es trasllada a Nueva España, que era el nom que tenia Mèxic. Havia obtingut autorització per fer el viatjar l’any 1562. Embarca a primers d’any amb la seva dona i sis fills, per arribar a Veracruz a primers del mes de gener de 1563.

S’instal·la a Mèxic i registra el seu títol de metge a la Universitat de Mèxic, alhora que edifica el seu habitatge en un solar cedit pel cabildo de la ciutat, on hi estarà poc temps.

El 1563, i també el 1564, és nomenat protometge i ho torna a ser deu anys més fins 1591. És un metge força ocupat, i també metge del Tribunal del Santo Oficio, és a dir, la Inquisició, per això va haver d’assistir a diversos judicis.

També promou la creació d’una càtedra de Prima a la universitat de Mèxic, en la que donaren classe a més de Juan De la Fuente, Agustín Farfán i Pedro López.

El 1572, va atendre juntament amb Agustí Farfán als primers jesuïtes que arriben a Mèxic, i que van ser allotjats a l’Hospital de Nuestra Señora, que també es coneixia com de Jesús Nazareno (Fig.1).

De la Fuente era metge d’aquest hospital que atenia malalts espanyols, mentre que els indígenes es tractaven a l’Hospital Real de Naturales (Fig.2). Tots els jesuïtes s’havien posat malalts l’endemà de la seva arribada, amb febre elevada i un estat estuporós, suggerint un focus comú d’una infecció.

Aquesta clínica és la que presentaven tots els malalts que van arribar en el mateix vaixell a Veracruz, el que va fer pensar en el diagnòstic de febre tifoide.

Referències

C. Viesca – Treviño, P. Acevedes – Pastrana. Juan de la Fuente, primer catedrático de Medicina de la Real i Pontificia Universidad de México. Historia y Filosofia de la Medicina. Rev Med Int. Soc., 2011; 49 (4): 451 – 458.

Gerard Martinez. Limpieza de sangre del doctor Juan de la Fuente, primer catedrático de medicina de la Real Universidad de México (1572), Estudios de Historia Novohispana, 2014 : 50; 176-211.