Guillem Verger i Garau fou un metge mallorquí, que va desenvolupar la seva vida professional a Barcelona, majoritàriament a l’Hospital de Sant Pau, dedicat a la prevenció i tractament de les malalties infeccioses. Fou el primer que es dedicà a les infeccions des del punt de vista clínic, docent i de recerca, per això el podem considerar com un especialista en infectologia, i per tant el primer infectòleg de Catalunya. Un veritable pioner (Fig.1).

Nascut el 1929 a Algaida (Mallorca), estudia medicina a Barcelona, graduant-se el 1952. Fa una estada de postgrau a l’hospital Claude Bernard de Paris, on fa una formació reglada en malalties infeccioses (Fig.2). A la seva tornada a Barcelona, treballa un temps a l’Hospital del Mar, i fa la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona el 1965. Troba feina a l’Hospital de Sant Pau, on s’havia creat un servei d’Urgències molt ben dotat el 1967, en el que obté una plaça de metge de guàrdia. Passa més tard al servei de Medicina interna, on desenvolupa la infectologia, per aquest motiu li encarreguen que organitzi una Unitat de malalties infeccioses, la primera de l’estat espanyol, de la que li ofereixen la direcció. En jubilar-se de l’Hospital de Sant Pau, queda com a consultor de la Fundació Puigvert, que és una fundació privada.

En els seus anys de Sant Pau, es converteix en un referent nacional en la prevenció de les infeccions hospitalàries i en les actuacions en brots epidèmics nosocomials. També fou un gran coneixedor en l’actuació preventiva de les infeccions en els malalts immunosuprimits. Fa docència a nivell personal a residents i a becaris, que es desplacen a l’Hospital de Sant Pau pel seu prestigi. Escriu articles i llibres, pels que el seu nom a la portada actua com un reclam per a la seva lectura, i promou la política d’antibiòtics.

Fou molt respectat i apreciat pels seus companys i pacients. Els alumnes admiraven els seus coneixements i la seva accessibilitat, amb el seu aspecte de savi despistat, sempre envoltat de llibres, revistes mèdiques i papers. Va ser professor titular de Medicina de la unitat docent de Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va ser president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, i va participar en moltes comissions assessores de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

Va rebre diversos premis: Jaume Ferran de l’Ajuntament de Barcelona (1958), Enric Concustell de l’hospital de Sant Pau (1988), Farreras Valentí (1985) i Jordi Gol i Gurina (2008) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (Fig.3).